QUÈ PODEU FER AVUI A BARCELONA

El Goya recupera 'Pegados', un musical gamberro i desinhibit

L'obra, que es va estrenar fa una dècada, s'ha renovat amb noves escenes i protagonistes

Iñaki Mur i Júlia Bonjoch protagonitzen el muntatge en el qual brilla Gemma Martínez, la rude infermera

54974496 60

54974496 60 / ALVARO MONGE

3
Es llegeix en minuts
Eduardo de Vicente
Eduardo de Vicente

Periodista

ver +

És una notícia que sol aparèixer als diaris de tant en tant i que es llegeix amb un somriure als llavis: «Parella queda enganxada durant el coit». Pot semblar una broma, però es tracta d’una situació real que defineixen els metges com a «penis captivus». Ara podríem passar a descriure-ho, però millor no entrem en detalls, ¿veritat? Qui estigui mes interessat en el tema, pot trobar fàcilment informació a internet. És molt poc habitual, però ha de ser tot un problema per a qui ho pateix alguna vegada. Sobre aquesta premissa, Alicia Serrat (Trilogia de l’amor) i Ferran González van crear i van interpretar fa ja una dècada un musical insòlit, Pegados, que va tenir una sorprenent repercussió i, fins i tot, va arribar a estrenar-se a Madrid d’on va saltar a Llatinoamèrica, Itàlia o Alemanya, i es va convertir també en un èxit rotund.

 

 

Ara, els seus autors han decidit recuperar-la per a la reobertura del Teatre Goya introduint nous elements per actualitzar-la i cedint els seus papers a dos dels brillants protagonistes de l’última versió de Rent, Júlia Bonjoch i Iñaki Mur (aquest últim amb un look que recorda molt al Mark Cohen que va interpretar en el musical de Jonathan Larson). Això sí, han mantingut en el repartiment l’autèntica estrella de l’espectacle, la robaescenes i el piano està a càrrec de Raúl Patiño (que aprofita les pauses per buscar Wally en un llibre). El que no ha canviat és la seva frescor, el ritme vertiginós i la successió de cançons sobre les temàtiques més inesperades.

Els dos nois no poden separar-se durant la seva estada a l’hospital. / EL TERRAT

Comença la funció

Abans d’iniciar-se la funció se succeeixen els avisos per al doctor per megafonia, que diverteixen els espectadors mentre esperen que s’alci el teló. Les dues portes d’un hospital i les cadires d’una sala d’espera són l’únic decorat al costat dels instruments del pianista, a l’esquerra de l’escenari. Una infermera molt severa (la hilarant Gemma Martínez) ens fa unes advertències prèvies sobre les coses que no s’han de preguntar en un centre similar, així com ens dona unes instruccions sobre el que veurem, un musical, clar, tot i que ella fingeix que fa trucs de màgia com si fos el Mago Pop.

 

 

Patiño interpreta una breu obertura mentre veiem una parella que s’acaba de conèixer en una discoteca i decideix fer l’amor al lavabo. Un «pim-pam» per a la qual cosa recorren a divertides postures amatòries. Però quan la passió acaba descobreixen que s’han quedat enganxats i, com que passa el temps i no hi ha manera de separar-se, decideixen acudir a l’hospital.

El pianista canta utilitzant l’estetoscopi com un micro. / EL TERRAT

Els millors moments

Allà es veuran obligats a esperar l’arribada del doctor, que es retarda massa, i a seguir els consells de la rude infermera que és de tot menys amable i acaba fent-los pujar a una llitera en la qual passaran gran part de l’obra. Tot això entre cançons divertides (unes de més tendres, d’altres de romàntiques i algunes que no t’esperes amb temes com la masturbació o el colesterol), coreografies (la majoria siameses, amb tangos i ritmes llatins) i gags enginyosos (l’escena de la rampa). Fins i tot el pianista tindrà el seu moment de lluïment amb el seu Cae la noche en la ciudad que interpreta utilitzant l’estetoscopi com si fos un micròfon.

 

 

Notícies relacionades

Però el millor encara ha d’arribar, el tram final, en el qual la infermera es desdobla en altres personatges (ens reservarem revelar-ne quins) i juga amb els seus companys i amb el públic fins a límits inimaginables (als protagonistes se’ls escapen les rialles) i fa l’efecte que també improvisa bastant, cosa que acaba guanyant-se la complicitat de la platea.

ÁLVARO MONGE / La parella ha d’aguantar les reprimendes de la infermera. / 

Un musical que enganxa

La qualitat dels dos cantants principals és indubtable i la seva espontaneïtat i simpatia garanteixen l’entreteniment en aquest musical descarat, gamberro i desinhibit pensat per al públic jove, però que també pot fer les delícies dels més grans sempre que no tinguin prejudicis. Un musical que potser no tingui cançons enganxoses, però... que enganxa.

‘Pegados, el musical’

Lloc:  Teatre Goya (Joaquím Costa, 69).

Horaris:  dijous a dissabtes (22.30 h) i diumenges (21 h).

Preu:  de 15,5 a 20 euros.

Més informació:  www.teatregoya.cat