Una rica rumba per a Xavi Turull a la Mercè

El 20 de gener passat el càncer s’emportava, als 59 anys, Xavi Turull, el que fos percussionista i membre troncal d’Ojos de Brujo, així com un músic associat a multitud d’artistes (de Ketama als Kejaleo de Diego Cortés, passant per Estopa o Rosario) i líder de projectes com Amalgama. La seva empremta en el mestís ‘so Barcelona’ tramat en el canvi de segle és profunda, com gran és l’estela d’estima que va deixar en amics i col·laboradors, que aquest dissabte li van retre un homenatge pòstum al parc Güell, en el marc de la Mercè.

Nit de retrobament, amb una quinzena de músics que formaven part de l’entorn de Turull, entre els quals diversos excomponents d’Ojos de Brujo, grup que es va desmembrar fa set anys. Aquest concert, de moment únic, va sorgir del diàleg entre tres dels seus històrics pilars, el guitarrista Ramón Giménez, Dj Panko i el bateria Sergio Ramos, i allà van ser, a la plaça del Güell, amb Barcelona als seus peus, pilotant la nit des de la primera cançó, ‘Debajo una piedra’, rescatada del primer àlbum d’Ojos, ‘Vengue’ (1999).

La nova generació

Temps per rememorar els èxits del grup en la fusió d’un flamenc cru i de les ‘palmas’ rumberes amb el reg electrònic i la rima urbana. I aquest ‘groove’ amb punt d’ancoratge en el baix elèctric, que va fer anar la filla de Xavi Turull, Sandra. En un dels temes, ‘Pa la tierra’, la va rellevar el titular original d’Ojos, Juanlu, embarcat des de fa anys en l’aventura de Calima. El material d’aquell primer disc i del seu relleu, ‘Barí’ (2002), va dominar el repertori, amb falques com ‘Cielo azul’, de Lenacay, amb la guitarra d’El Rubio i doble ració de baquetes via Txarango.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Ambient de festa entre amics, brots de ‘jaleo’ compartit i escenes de ‘compadreo’ sense tallar el ritme, tot plegat amb el retrobament de vells integrants d’Ojos com a subtext, si bé, tot i que la reunió va ser àmplia (hi va ser també el percussionista-cantant Max), a última hora va faltar la sultana Marina. En la veu solista es van rellevar intèrprets flamenques de pes com són Paula Domínguez i Maribel Martín, ‘La Canija’ (del grup D’Callaos), i còmplices com un altre històric del mestissatge barceloní, Wagner Pa, que es va posar ‘flower power’ al referir-se a la parada de músics com «els mercenaris de l’amor». I Joan Garriga a ‘Na en la nevera’. Dj Panko, operant com a conductor, va recordar la personalitat del Xavi no només com a instrumentista sinó també com a arranjador, amb solucions que «solien ser bastant complexes». Il·lustrant-ho, la maror de ritmes, amb cinc percussionistes en acció, a la peça més associada a les seves arts, ‘Acción reacción repercusión’.

La ‘troupe’ de Maruja Limón va posar l’empenta i el desvergonyiment a les ‘Sultanas de mercadillo’, un altre clàssic ‘brujo’ («‘pasa, pasa, tristeza, pasa...’»), mentre el públic s’escalfava per dins i ballava assegut. El ‘so Barcelona’ va creuar generacions, com va certificar el Rubén, de La Pegatina, en un agitat ‘Vacileo’. I l’ombra de Xavi Turull les cobreix totes. Ho va remarcar l’actriu Irene Montalà al descriure’l com «un aventurer i un explorador musical» i una persona amb qui «sempre podies aprendre i créixer».