Emel Mathlouthi, vents de canvi en el BAM

La tunisiana Emel Mathlouthi es va convertir, fa ja una dècada, en veu emblemàtica de la Primavera Àrab gràcies al tema ‘Kelmti horra’ (‘La meva veu és lliure’), que va donar nom al seu primer àlbum el 2012. Però fa temps que busca horitzons estètics més enllà de la música activista: el seu fort és més aviat art-pop amb aromes nord-africans i àrabs, aferrat a velles tradicions rítmiques i melòdiques, però obert a les exploracions electròniques.

EMEL, com també se la coneix, va arribar al BAM amb una banda limitada a una violoncel·lista i una violinista: format de cambra, sense sintetitzadors de cap classe, però amb la veu de Mathlouthi superposada de vegades en capes per generar atmosferes gairebé ‘ambient’. Una veu generalment menys tènue que punyent, dolça però feridora, que va aconseguir silenciar per complet les gairebé fileres de cadires plenes de la plaça Joan Coromines.

Les mascaretes ajudaven a la quietud, la distància (no es podien ajuntar les cadires, tot i que fos per acostar-se a una dona o a un company de pis) i altres protocols de nova era. ¿Si val la pena fer concerts en aquestes condicions? Fa falta més que un tros de tela sobre nas i boca per esmorteir els intensos efectes emocionals de música com la de Mathlouthi.

Versions de Bowie i Nirvana

L’actuació va arrencar amb ‘Rescuer’, tall inaugural d’‘Everywhere we looked was burning’, recent disc en anglès amb el canvi climàtic com a eix conceptual. Si als solcs sona dramàtic, dijous a la tarda, a Barcelona, amb el vent sacsejant-ho tot, va adquirir dimensions èpiques.

Mathlouthi no va tardar a canviar de l’anglès a l’àrab: el següent tema va ser ‘Kaddesh’, una crònica de l’èxode sirià per a la qual es va penjar per primera vegada la guitarra elèctrica, seguit per ’Libertà’, la seva apropiació d’un tema del raper Férid El Extranjero. A l’artista li agrada agafar cançons alienes per no només versionar-les, sinó remodelar-les per complet, com va demostrar just després amb ‘Holm’, visió lliure del tema titular del film iranià ‘Soltane ghalbha’, i ‘Vaig néixer a Palestina’, adaptació d’aquell ’Vaig néixer a Alamo’ escoltat en la veu de Remedios Silva a la pel·lícula ‘Vinc’.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

De fet, el seu imminent àlbum ‘The Tunis diaries’, gravat durant el confinament, està dedicat en part a revisar temes aliens. D’aquesta col·lecció, ens va presentar les seves apropiacions de David Bowie (’The man who sold the world’) i Nirvana (’Something in the way’), aquesta última de ritme encara més morós que l’original.

No hi va haver espai per al famós ’Kelmti horra’, però sí per a una bonica antiguitat com ‘Ma ikit’ (’No trobat’), sobre, va dir, «el difícil de trobar melodies prou fortes per trencar l’odi dels humans». La flama que va ajudar a atiar la Revolució del Gessamí, sigui com sigui, no s’apaga: Mathlouthi va presentar al final ‘Everywhere we looked was burning’ com una cançó «sobre el cor que crema amb el desig de canvi».