Javier Rey i Blanca Suárez, l'amor en totes les seves formes

‘El verano que vivimos’, una de les grans apostes espanyoles de la temporada, neix de la unió entre la productora Bambú, Atresmedia Cine i Warner, compta amb un pressupost de 6 milions d’euros i reuneix una de les parelles de moda, la formada per Blanca Suárez i Javier Rey. 

Es tracta d’una història romàntica ambientada en els anys 50 a Jerez de la Frontera, en una plantació de vinyes. Una d’aquelles històries d’amor ‘bigger than life’ que en temps prepandèmia segurament s’hagués convertit en un èxit de taquilla comparable al de ‘Palmeras en la nieve’. ¿Són aquest tipus de relats els que tornaran el públic a les sales? Javier Rey creu que sí, almenys, això espera. «És una pel·lícula molt completa que parla de l’amor en totes les seves formes, i no només des del punt de vista romàntic. També de l’amistat, de la família, de l’art, de l’arquitectura, de la cultura vinícola...». 

El vi, metàfora del pas del temps

El cert és que el vi es converteix en aquesta ocasió en una metàfora del pas del temps. «Sí, és com el pòsit que queda de les coses», continua Rey. «I això afecta les relacions, el que un està disposat a sacrificar, a viure. També parla del que els altres esperen d’un i la pressió que genera, de la necessitat de valorar el que més et convé». 

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

És la quarta vegada que l’actor treballa amb el director de la pel·lícula, Carlos Sedes, que fins al moment havia estat més centrat en la ficció televisiva en sèries com ‘Velvet’, ‘Fariña’ o ‘Las chicas del cable’. Sens dubte va ser una de les raons per les quals es va involucrar en el projecte, que coneixia l’equip i confiava en el seu criteri a l’hora de fer un producte sòlid. 

Rey interpreta el Gonzalo, un arquitecte que, en les seves paraules, és «un solitari i un descregut», fins que entra en contacte amb aquest món de la terra, del cultiu, i descobreix una nova forma de vida que el reconnectarà amb els sentiments. «En realitat, és un viatge a les emocions més primàries amb què tots podem sentir-nos identificats».