Les maletes de Dovlàtov

A finals de juny, l’Hotel Cadogan va penjar el cartell de «tancat per vacances», tot i que a Stevens, el majordom, se li va escapar un somriure per la sotabarba perquè el servei ocultava altres plans. Encara que van cobrir els mobles de caoba amb llençols, com si els propietaris s’haguessin afluixat al ‘cottage’ a Cornualles, les criades i els ‘valets de chambre’ es van entregarar a l’interior a l’ensopiment asfixiant de l’estiu, amb les persianes abaixades, jugant als senyors (i als metges), de sort que en la seva badada se’ls va colar per la porta de les cuines un tal Serguéi Dovlàtov, un rus que va arribar arrossegant una maleta pesadíssima i l’afany de celebrar el seu ‘anivermort’ amb vodka Stolítxnaia i mortadel·la (els morts aquí som molt vius).

Notícies relacionades

El ressò de Pau Donés emociona

Cabaret i teatre eroticojurídic al TNC

Tres dècades ja que va morir Dovlàtov, un any abans que es desplomés el tinglado comunista. Va succeir el 24 d’agost del 1990, a Nova York, on s’havia refugiat després que el ‘convidessin’ el 1978 a tocar el dos de Leningrad amb vent fresc pel seu humor càustic, les seves pulles al ‘nonsense’ en el paradís del proletariat, per fixar la seva atenció en els qui s’havien quedat a les cunetes del sistema: els borratxos, els bojos, les dones carregades d’exmarits. «L’única arma contra l’ordre soviètic és l’absurd», va escriure el diví i dipsòman gegantó. Como bé va dir el seu amic, el poeta Joseph Brodsky, un altre ‘exilé’, Dovlàtov va rebutjar la «tradició tràgica de la literatura russa», i, no obstant, és russíssim en el seu riure, en el seu escepticisme irònic, en l’esperpent. El rus i l’hispà s’ajunten en la tragicomèdia, en la rialla sense dents.

Dovlàtov no va poder publicar un carall a l’URSS, fins que la revista ‘The New Yorker’ va començar a salivar amb els seus relats i el va col·locar on mereixia. Aquí tenim la immensa sort que dues editorials petites, Fulgencio Pimentel i La Breu Edicions, esetan reivindicant l’obra d’un gran que escrivia en l’os. Llegeixin ‘La maleta’ o ‘Els nostres’, que acaben de sortir en ‘ebook’. I en català, ai, hem de saludar com de bé s’acomoda la ciència del traductor Miquel Cabal a la prosa del rus, fins al punt que sembla, que tots dos haguessin compartit vida en alguna d’aquelles oficines surrealistes de l’època de Brézhnev. Es porten com la mà i el guant de làtex.