Novetats al petit parc d'atraccions del Big Fun Museum

Ja fa poc més d’un any i mig que va obrir les portes un nou centre d’entreteniment a la Rambla de Barcelona. Es tracta del Big Fun Museum, un petit parc d’atraccions majoritàriament dedicat als nens i compost per set espais diferents (tot i que n’hi ha un que els menuts no poden trepitjar ni de broma). Com que ja porten un temps toca renovar-se i, a més d’ajustar-se a les actuals normes sanitàries i de seguretat, han introduït algunes novetats: el laberint de miralls s’ha omplert de picades d’ullet a Alícia al país de les meravelles, una exposició de quadros fets amb aliments i l’atracció terrorífica ara és El museu de la bogeria (reservada als adults). Abans d’entrar-hi, unes quantes recomanacions. Millor portar el mòbil carregat al màxim perquè farem moltes fotografies. També hi ha unes consignes gratuïtes per poder deixar la roba i els bolsos per si volem anar més lleugers d’equipatge.

La casa dels objectes gegants

La primera cosa que visitem és La casa del gegant.Un soldadet (o millor, un soldadot) de plom, el llangardaix del parc Güell, un revòlver, un barquet de paper, un lavabo penjat de la paret, el formatge, el pernil, la paella, un ventall, una pipa, un cucurutxo de gelat, un barret mexicà o un rellotge antic que sembla el de la torre de Hill Valley a la pel·lícula Retorn al futur. Les nostres fotos preferides són la caixa forta que fa l’efecte que l’hem obert i nedem en monedes i bitllets, el forn on podem fingir que ens estan rostint, una cadira superalta o la portada de la revista Forbes per sortir-hi com si fóssim el personatge del mes.

El paradís dels amants dels dolços

Unes escales ens porten fins a la nostra següent destinació: El regnat de les llaminadures, ja a la part superior de l’edifici amb txutxes monumentals per tot arreu. Ens rep un mestre pastisser (sense cara, perquè hi posem la nostra) i, a continuació, intentem aixecar uns pesos compostos per dos dònuts gegants, ens fiquem dins una nevera i muntem amb una bicicleta amb forma d’unicorn i contemplem uns ossets de goma. També hi ha cargols i un lloc per seure en unes gandules al costat d’uns pingüins i un altre per gronxar-se.

Podem entrar en un cercle ple de plàtans grocs i roses, el mateix color de la vaca que tenim davant. Els amants dels gelats disfrutaran veient els polos de diferents gustos o els cucurutxos que en comptes de boles tenen llums, una paret plena de gominoles i macarons o uns altres tipus de dolç de mida maxi. Els treballadors diuen que ja han hagut de reposar alguns elements ja que algun nen els havia fet una mossegada. Fins i tot un, al sortir va exclamar: «Aquest és el meu món. He de viure aquí».

 

 

El món al revés

Una vegada ja n’hagin tingut prou anirem a La casa cap per avall, la més original de les experiències. Com el seu nom indica és una casa al revés, on tots els elements estan penjats del sostre, sembla inspirada en el ball de Fred Astaire en què ballava de cap per avall amb un llum al musical Noces reials. És el millor lloc per explorar la nostra creativitat ja que, si després tombem la fotografia, les imatges seran sorprenents. Els treballadors ens poden indicar alguns llocs perquè l’efecte sigui complet. El rebedor té un paraigüer, un mirall, uns sabaters, una tauleta o uns skates (tot, no ho oblidem, al revés). És convenient anar obrint armaris, calaixos o tauletes per comprovar que no falta cap detall. Al lavabo ens podem fer una foto com si féssim la vertical a la banyera o al lavabo. Hi ha calaixos, tovalloles de recanvi al moble o una rentadora.

Al garatge trobem tot tipus d’eines, esquís, cascos, una bicicleta i, el millor de tot, una moto. Si ho fem bé podem fer veure que estem volant agafats a la part del darrere, divertidíssim. El menjador té tot el necessari per «entrar a viure», com dirien en una immobiliària: sofà, televisor (projecta també de baix cap amunt), una xemeneia (amb les flames cap avall), un armari, aixetes, la nevera plena de menjar, forn, plats i coberts als calaixos. I la taula està parada i no pot ser més apetitosa amb tota mena de pastissos, dolços i plats deliciosos. Sembla el sopar de Nadal. Fins i tot hi ha un pernil.

El dormitori dels pares també té múltiples detalls. El llit, la tauleta de nit amb el llum, un finestral o un armari on s’amaguen una maleta o un aspirador. Finalment, el quarto infantil té perfectament diferenciats els espais dels jocs i els llits, la del nen és un cotxe amb una manta de superherois mentre que la de la nena és bastant cursi. Hi ha molts ninots, bolis, llàpissos, un llum dels Simpson, la cadira i la taula per fer els deures i un escalèxtric (penjat del sostre, és clar).

Quatre espais més

A la planta inferior és on hi ha canvis. Hi ha dos laberints: un de miralls i un de terror, i els originals quadros creats amb menjar i es manté el museu Guinness. El més sol·licitat està reservat als adults, El museu de la bogeria, només per als més atrevits. Els nens, millor que ni s’hi acostin. Només hi poden entrar els més grans de 12 anys sempre que tinguin l’autorització paterna. Allà descobrirem tota mena de tècniques extremes que es van aplicar al llarg de la història i ens sentirem com els indefensos pacients. 

Les pràctiques més macabres

El recorregut és atapeït d’imatges macabres que ens posaran els cabells de punta. Ens reservarem explicar alguns dels detalls per no fer espòilers. Això sí, que sàpiguen els futurs visitants que hi ha molta foscor i és ple de ninots que, si prems el botó que toca, es posaran en moviment. No és un túnel del terror, ja que no hi ha actors, ningú et tocarà ni et perseguirà però cada vegada que tombis una cantonada, et pots posar a tremolar, ja que no saps què et trobaràs i cada vegada la sorpresa és encara més esborronadora.

Té una durada aproximada d’uns cinc minuts que no oblidarem. Es recomana que es formin grups d’unes quatre persones i fins que no surt un no entra el següent. És a dir, que qui no aguanti més haurà de tornar enrere. No es poden parar durant més de 15 segons. Hi ha qui no passa del primer tram, d’altres surten plorant i els treballadors els han de convèncer que no són reals i fins i tot han hagut d’acompanyar alguna persona durant el trajecte. Expliquen que la majoria surt terroritzada i pocs asseguren no haver tingut por. D’altres baten el rècord de velocitat, segur. Podrien posar un cronòmetre a la porta.

Meravelles del món i rècords

I parlant de rècords, a la planta baixa hi ha Meravelles i rècords, un espai que també té algunes imatges que poden espantar els nens i que intenta mostrar els rècords Guinness i alguns elements insòlits del planeta. A la primera sala ens trobem com si fóssim a l’espai veient un astronauta, el menjar que els subministren o una reproducció de les criatures presumptament alienígenes trobades a Roswell. Després arribem a una selva on ens parlen d’alguns animals o plantes exòtiques com el cogombre de mar, un cocodril gegant o un crani de T-Rex. Hi ha poca llum i haurem d’utilitzar la del mòbil per poder llegir les explicacions.

La següent habitació va de rècords: la dona amb la cintura més estreta, la més baixa o la més grassa (¡727 quilos!), el cotxe més petit del món o la bombolla de xiclet més gran (658 centímetres). Si anem amb nens, a continuació és millor que passem de llarg ràpidament perquè es tracta de la morbosa sala de tortures amb la pera de l’angoixa, la sabata castigadora, la donzella de ferro o les màscares de càstig.

El Gòl·lum, Harry Potter i Angelina Jolie

El que segueix és més agradable tot i que una mica anguniós: les vambes més grans, el coll o les ungles més llargs, el nas i la boca més grans, l’home més alt, la pizza més gran del món (123 cm.) i descobrirem que tant l’home llop com el Gòl·lum d’El senyor dels anells estan inspirats en la realitat. Anem ara al mar per veure com pot ser de gran el cor d’una balena o la dentadura del megalodó. Els personatges famosos ocupen el següent tram: Harry Potter amb la seva escombra, els vestits de la Barbie, Elvis i els seus discos o l’actriu més ben pagada del món, Angelina Jolie, amb retrat fet a base de dòlars. El final del nostre recorregut l’ocupen elements militars com la metralladora més ràpida, el rellotge atòmic i una reproducció del primer mòbil.

L’Alícia entre els miralls

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

En aquesta planta hi ha dues atraccions més, aquestes sí, aptes per als nens. La primera és El laberint de miralls, on a l’entrada ens donaran uns guants de plàstic. I és que és millor anar temptejant amb les mans per trobar la sortida o la trompada està assegurada. Ara s’ha completat amb diferents imatges que ens portaran a l’univers d’Alicia al país de les meravelles com els escacs màgics, la reina de cors o el barret boig. Amb uns cinc minuts aproximadament n’hi haurà prou per travessar-lo.

Una exposició amb vegetals

L’altra novetat d’aquest any és una exposició de quadros que, en comptes d’utilitzar qualsevol tipus de pintura, està creada a partir d’aliments, majoritàriament, vegetals. Amb aquests insòlits materials s’han compost diverses obres de Food Art com un retrat de Frida Kahlo, la Mona Lisa, els somnis de Dalí, la Sagrada Família o el de Messi fet amb fruites (esnif, esnif, ja el trobem a faltar) i venen ganes de menjar-se-les... L’oferta es completa amb un novè espai (el Museu de les il.lusions al carrer Pintor Fortuny). Els museus de la gran diversió.