Achero Mañas torna a la direcció amb 'Un mundo normal'

Han passat 10 anys des que Achero Mañas va desaparèixer del panorama cinematogràfic sense deixar rastre. Va estar a punt de no tornar a dirigir, però la seva mare es va convertir en el motor de la seva tornada quan li va dir que, si moria, volia que tiressin el seu cos al mar. Aquesta anècdota familiar va ser la gasolina que va prendre de nou les seves ganes d’explicar una història sobre l’esperit de resistència i la necessitat d’enfrontar-se a les convencions socials.

El resultat és ‘Un mundo normal’, que es presenta en la Secció Oficial del Festival de Màlaga i que té prevista la seva data d’estrena el pròxim 11 de setembre. El seu protagonista és Ernesto (Ernesto Alterio), un cineasta en crisi que s’acaba de separar, té una filla universitària (Gala Amyach) i s’enfronta, juntament amb el seu germà (Pau Durà), a la mort de la seva mare (Magüi Mira), l’últim desig de la qual és, precisament, que tirin el seu cos al mar.

Els paral·lelismes entre realitat i ficció són evidents, però Mañas li treu importància a l’assumpte. «En realitat, tot i que parteixo d’un univers molt personal, el que volia era explicar una història que parlés sobre el que significa trair-nos a nosaltres mateixos, renunciar als nostres principis, a la nostra essència, i de quina forma la societat ens empeny a això sense adonar-nos-en», explica el director uns dies abans de començar el certamen. «Hi ha una dictadura de la majoria, sembla que tots hem de fer el mateix que la massa i així es va perdent la identitat. El que ens fa ser com som, no és el que tenim en comú amb els altres, sinó el que ens diferencia».

Trair-se a un mateix 

¿Potser per aquesta raó ha estat tant temps sense fer una pel·lícula? «Quan era actor vaig sentir que estava renunciant a moltes coses, i a partir que vaig començar a dirigir em vaig imposar una màxima, que això no em tornaria a passar. Així que mai he fet res que no hagi volgut, he mantingut la meva integritat, tot i que això hagi significat no poder viure del cine exclusivament».

Achero Mañas va començar a treballar com a actor a una edat molt primerenca. El seu pare era dramaturg i la seva mare intèrpret, així que li va ser senzill iniciar aquesta faceta de forma gairebé instintiva. Però a finals dels 90 ho va deixar i no ho ha tornat a trobar a faltar. L’any 2000 va dirigir una de les òperes primes més icòniques del cine espanyol de les últimes dècades, ‘El Bola’, una mirada rabiosa al maltractament infantil que li va valer quatre premis Goya.

No ha tornat a seguir el vessant social d’aquella primera pel·lícula. Li agrada evolucionar, fer coses diferents. Reconeix que el panorama ha canviat molt durant aquests 10 anys que ha estat sense dirigir i pensa que «el cine, tal com el vam conèixer, ja no existeix». Per a ell, el canvi de paradigma constitueix un problema, perquè no sabem si estem en una transició o continuarem ficats en aquesta voràgine mutant per sempre.

‘Road movie’ familiar 

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Ernesto Alterio a la pel·lícula diu en un moment que detesta les sèries, però Mañas recomana que no ens prenguem al peu de la lletra tot el que diu el seu personatge. «Crec que la ficció televisiva s’ha adequat a la manera de mirar que té el públic actual. I crec que aborden temes interessants que estan desapareixent en el cine». Posa ‘Merlí’ com a exemple.

A ‘Un mundo normal’, Achero Mañas reivindica la importància de ser fidel a un mateix i prendre les decisions adequades sense mirar enrere. Ho fa a través d’una ‘road movie’ en la qual la relació paternofilial resulta fonamental i utilitza un to lleuger en forma de comèdia reflexiva. ¿Una declaració d’intencions? «He arribat a un equilibri que té a veure amb el desordre del meu esperit. He intentat ser coherent, tot i que de vegades em pregunto si no podria haver sigut més lax».