'Lovecraft Country', els monstres del racisme

En el més adust de l’adust agost, HBO ve a salvar vides amb una de les sèries més esperades de l’any: ‘Territorio Lovecraft’, espectacular adaptació de la novel·la de Matt Ruff sobre un jove veterà de la guerra de Corea que s’enfronta a monstres sobrenaturals, els de Lovecraft, i reals, els del racisme, mentre busca el seu pare desaparegut a través del segregat Sud dels cinquanta.

La sèrie està produïda per Jordan Peele i J. J. Abrams, dos noms clau del fantàstic contemporani. El ‘showrunner’ és Misha Green (‘Underground’), que assegura que la sèrie és hereva tant de ‘Déjame salir’ com de ‘Perdidos’, el pilot de la qual «va marcar un nou nivell a l’hora de fer televisió», segons va explicar a la gira de premsa virtual de la Television Critics Association.

Ni Abrams, ni Peele, ni Green estan presents en el ‘junket’ de premsa virtual a què té accés ‘El Periódico’, però sí tots els actors principals de la sèrie, començant pel seu protagonista, Jonathan Majors. «No vaig haver de treballar gaire en certs aspectes d’Atticus», diu Majors sobre el seu heroic personatge. «Jo també vaig ser bibliòfil de petit. També era esquifit; amb aquest aspecte vaig haver d’obrir-me pas entre els homes durs del sud de Texas. Quant al trastorn d’estrès posttraumàtic, una cosa amb què brega Atticus, ja havia fet algunes obres i pel·lícules sobre el tema».

A ‘Da 5 Bloods: Hermanos de armas’, per exemple, feia del fill d’un veterà del Vietnam (Delroy Lindo) amb aquest problema. ‘Territorio Lovecraft’ també pot servir per revifar el debat sobre si els Estats Units mereixen que els homes negres lluitin per la seva causa. «És un gran debat en la comunitat afroamericana», afirma Majors. «La contradicció de ser negre i anar a la guerra per aquest país. Montrose [Michael Kenneth Williams], el pare, critica l’Atticus per fer-ho, una cosa que l’Atticus entén, però que no el porta a canviar d’idea».  

Tres amics de la ciència-ficció

Al començament de la història, l’Atticus torna a casa, a Chicago, després de rebre una carta en què Montrose diu que per fi sap d’on procedia la seva difunta dona i que ha d’informar-lo sobre cert llegat secret. Allà el reben el seu oncle George, encarnat per Courtney B. Vance; la seva tia Hyppolita, amb el rostre càlid d’Aunjanue Ellis, i la seva neboda Diana, la jove Jada Harris. Però no el seu pare, absent des de fa uns dies, potser desplaçat a la fictícia Ardham, que rima amb la llegendària Arkham de Lovecraft.

El negoci de la família és ‘La guia de viatges segurs per a negres’, una mena de ‘Green book’ en què recullen indicacions sobre on allotjar-se o menjar en territoris no sempre acollidors amb la gent de color. L’Hyppolita aprofita un moment d’intimitat per suggerir a George que ella també vol viatjar i prendre notes. Aquell moment d’intimitat no és poca cosa: uns minuts d’amor negre madur, una cosa inusual en televisió. «Aquestes escenes no són divertides de rodar, siguem sincers», comenta Vance. «No saps com col·locar-te ni on posar la mà. Tota la negociació que ha de fer-se per arribar on s’ha d’arribar, un minut d’amor, és un munt de feina».

De moment, el George no se’n va d’exploració amb l’Hyppolita, sinó amb el seu nebot Atticus, disposat a localitzar el seu pare al país de Lovecraft, i la Letitia (Jurnee Smollett-Bell), amiga d’infància d’aquest últim. Als tres els uneix l’amor per la ciència-ficció; de fet, ella va ser el rar membre femení del Club de Ciència-Ficció dels Futuristes del South Side. Smollett-Bell repeteix amb Misha Green després d’haver protagonitzat ‘Underground’: «Una sèrie en què ella i jo, al principi, ens portàvem fatal», recorda. «Però quan va arribar l’hora de rodar ‘Territorio Lovecraft’, jo entenia la seva manera d’escriure i ella entenia el meu procés. Ja no ens costa comunicar-nos i ho agraeixo; aquesta història requereix molta entrega».

La Letitia es puja al carro (o la ranxera de George, una Packard Serie 22) després d’haver sigut mal rebuda en la seva pròpia tornada a casa. La seva germana Ruby (Wunmi Mosaku) no li perdona, entre altres coses, que no anés al funeral de la seva mare. Però abans de l’enèsima baralla comparteixen un moment de comunió musical: gran interpretació a duo del clàssic ‘Whole lotta shakin’ goin’ on’. Per a Mosaku, una revelació. «Canto des de petita», diu, «però mai ho havia fet fora d’un cor. Al principi estava nerviosa, sobretot perquè era el meu primer dia de rodatge, però després no hi havia qui em baixés de l’escenari».

Racistes, monstres i sectaris

En el seu misteriós ‘road trip’, l’Atticus, la Leti i el George aviat acaben veient-se les cares amb bitxos de tot tipus: el xèrif Eustice Hunt (Jamie Harris), un grapat de ‘shoggoths’ (criatures de la mitologia Cthulhu) o la misteriosa Christina (Abbey Lee), filla del líder d’una càbala secreta. «Vaig haver d’investigar bastant sobre la situació de les dones als Estats Units dels cinquanta», diu Lee, una de les models vampíriques de ‘The neon demon’. «Per a mi és com una dona que s’allibera del jou patriarcal, només que de les formes més dubtoses. Sigui com sigui, no volia deixar-la en simple psicòpata. El més interessant de ser actriu és trobar la humanitat en llocs difícils. ¿Per què algú fa el que fa? ¿Què necessita aquesta persona?». 

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

D’altra banda, Majors espera que ‘Territorio Lovecraft’ ajudi a sentir més empatia no per la gent blanca, que ja en té de sobres, sinó pels ciutadans negres. «Els monstres de la sèrie són una manifestació de l’odi. Un odi que neix del desconeixement. A la televisió s’esmenta molt George Floyd, però amb prou feines es parla sobre qui era. Aquí tens deu hores per aprendre sobre Montrose i sobre la seva família, des de múltiples punts de vista, a més».

Una mica a l’estil de ‘Watchmen’, la sèrie utilitza conceptes fantàstics per explorar quina classe de nació va ser els Estats Units i per què certs monstres segueixen vius dècades després. «Res ha canviat tant», comenta Majors. «Encara continuen parant els nostres cotxes, una cosa que pot afectar la teva integritat, la teva masculinitat, la teva integritat. Les lleis Jim Crow segueixen a l’ADN del nostre país».