ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA

'Papicha, sueños de libertad': vestits contra els vels negres

La cineasta Mounia Meddour debuta en la direcció amb aquest homenatge a les dones algerianes que van lluitar i van resistir durant la dècada negra, als 90

zentauroepp54362889 pla general de la pel l cula  papicha  sue os de libertad  d200808184300

zentauroepp54362889 pla general de la pel l cula papicha sue os de libertad d200808184300 / Cedida per BTeam

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Quan tenia 17 anys, Mounia Meddour va haver d’abandonar Algèria amb la seva família i refugiar-se a França. El seu pare, cineasta i intel·lectual, estava assenyalat pels integristes per ser eliminat durant els anys més cruents de la dècada negra als anys noranta.

Ha hagut de passar molt temps perquè Meddour pogués assimilar tots aquests esdeveniments per poder exorcitzar els seus fantasmes en forma de pel·lícula. Això és per ella ‘Papicha, sueños de libertad’, presentada al passat Festival de Cannes a la secció ‘Una certa mirada’, en què repassa els seus records de joventut per compondre un relat de resistència, en clau femenina, enmig d’una onada de violència i repressió.

«Per mi era molt important no trair la meva pròpia memòria, però volia explicar la història de forma molt rigorosa, així que em va portar vuit anys de preparació i investigació per poder homenatjar com calia les dones que van resistir i van lluitar per la seva llibertat enmig d’un entorn profundament hostil», diu la directora a EL PERIÓDICO.

Estrenos de la semana trailer de ’Papicha’. / periodico

En l’argot popular s’anomena ‘papicha’ a una noia jove, alegre i moderna. Així se’ns presenta la Nedima (Lya Khoudri) juntament amb les seves amigues, un grup d’universitàries que volen viure conforme a la seva edat, divertir-se, ballar i posar-se vestits bonics. No obstant, l’ambient cada vegada més radical que es respira, s’acabarà colant en les seves vides.  «La roba és una eina de dissidència, en aquest cas és l’única arma que tenen al seu abast», continua Meddour. Per això desafiaran les imposicions organitzant una desfilada en què intentaran reinterpretar el ‘haik’ com a símbol en oposició als hijabs negres extremistes.

Notícies relacionades

«Volia fer una pel·lícula que estigués impregnada de vitalitat i energia al començament, per a poc a poc anar enclaustrant els personatges a través de plans cada vegada més curts que mostressin la seva asfíxia i desesperació. És una manera d’explicar a través d’imatges l’escalada de l’integrisme i la progressiva pèrdua de les llibertats».

Malgrat el temps transcorregut, les ferides continuen obertes. El setembre passat, les autoritats algerianes van prohibir l’estrena de ‘Papicha’, demostrant la incomoditat que encara provoca parlar d’aquella època i de dones valentes que lluiten pels seus drets fonamentals. En les concentracions organitzades per la diàspora algeriana a París es va denunciar que el Govern continués perpetuant una tasca castradora. Davant l’entossudiment moral, ‘papicha’.