UNA PROBLEMÀTICA A L'ARGENTINA

¿Com atrapar un lladre de cotxes?

Els argentins Cohn i Duprat tornen amb '4x4', un 'thriller' incòmode i polèmic sobre la inseguretat ciutadana al seu país

La pel·lícula es basa en el cas real d'un ciutadà que, fart que li robin el cotxe, decideix tancar el lladregot i castigar-lo pel seu compte

jmdiaz35381943 directors mariano cohn  r  and gaston duprat attend the phot200804180009

jmdiaz35381943 directors mariano cohn r and gaston duprat attend the phot200804180009 / TIZIANA FABI

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Mariano Cohn i Gastón Duprat s’han convertit en un tàndem creatiu imparable. Junts han fet pel·lícules com ‘El hombre de al lado’ o ‘El ciudadano ilustre’ i també s’han recolzat en les seves respectives carreres en solitari en un any sabàtic que es van prendre abans d’abordar de nou junts el seu següent projecte, ‘Competencia oficial’, la pel·lícula amb Penélope Cruz i Antonio Banderas, el rodatge de la qual va quedar en suspens a causa de la pandèmia i que encara falta per acabar. Mentre Duprat va fer ‘Mi obra maestra’, Cohn va decidir allunyar-se de l’estil que fins al moment havien practicat a ‘4x4’, un ‘thriller’ claustrofòbic amb un substrat social molt potent que va obrir un encès debat al seu país, Argentina, i acaba d’estrenar-se aquí. 

«M’interessava indagar al voltant de la inseguretat ciutadana, una problemàtica que a l’Argentina continua sent polèmica des de fa 40 anys i que el cine d’aquí mai s’havia atrevit a abordar, perquè és molt aspre i incòmode», explica Cohn a EL PERIÓDICO. 

Basada en un cas real

Per a això, es va basar en un cas real, el d’un tipus que, a la ciutat de Córdoba, cansat que li robessin el cotxe dia sí, dia també, va idear un sistema per deixar atrapat dins el lladre. I això és precisament el que li ocorrerà a Ciro (Peter Lanzani), que després d’atracar un 4x4 quedarà tancat dins d’aquest espai reduït a expenses del sàdic propietari que a base de posar a prova la seva resistència física sense menjar, sense aigua, amb un tret a la cama i gairebé sense aire per respirar, intentarà que aprengui la lliçó. 

«Nosaltres sabíem que estàvem ficant el dit a la nafra, i que se’ns acusaria de feixistes, de garantistes, de matalladres. Però l’únic que volíem era abordar un tema que molesta, sense entrar en ideologies, posant en qüestió tots els dobles discursos que circulen», continua Cohn. 

Cohn i Duprat (que també firma el guió) no volien abordar aquesta difícil qüestió des d’una mirada sociològica avorrida. Volien fer un ‘thriller’ d’una gran intensitat, adrenalític, que obligués l’espectador a estar pendent i prendre posició, minut a minut. «Era un desafiament per a mi com a director, perquè és una pel·lícula molt tècnica. Per exemple, en els primers 10 minuts, que són muts, hi ha més plans que en tot el que vam rodar per a ‘El ciudadano ilustre’, així que era una proposta petita, però molt ambiciosa visualment». El director reconeix la influència dels ‘thrillers’ nord-americans dels 70 i 80, i cita ‘El diablo sobre ruedas’, de Steven Spielberg, però també ‘La cabina’, d’Antonio Mercero, que defineix com a autèntica precursora del gènere de tancades. 

Notícies relacionades

‘4x4’ se sustenta gairebé per complet en la interpretació de Lanzani, que Cohn considera el millor actor de la seva generació (el vam veure a ‘El clan’, de Pablo Trapero). La pel·lícula es va rodar en ordre cronològic per assistir al desgast físic i psicològic que anirà patint el personatge.

Produïda per Mediapro, part de l’equip és espanyol, com el director de fotografia, Kiko de la Rica, o el so, dels catalans Oriol Tarragó, Marc Bech i Albert Ribas. Atenció a la banda sonora de Dante Spinetta (Illya Kuryaki and the Valderramas), una barreja entre trap i sons argentins del rock dels 80. 

Temes:

Cine