ENTREVISTA

Paz Vega: «La cultura és ara més important que mai. És un error tancar els cines»

L'actriu estrena la curiosa i original 'The Bra', comèdia sense diàleg on interpreta una dona amb el famós sostenidor en una regió perduda de l'Azerbaidjan

jmdiaz54285263 madrid  29 07 2020   paz vega  actriz y modelo espa ola   ch200802141754

jmdiaz54285263 madrid 29 07 2020 paz vega actriz y modelo espa ola ch200802141754

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

En els últims anys Paz Vega (Sevilla, 1976) s’ha embarcat en un bon grapat de projectes de la més diversa estirp que inclouen des de ficcions televisives a Espanya (‘Fugitiva’), culebrons de luxe a l’Amèrica Llatina (‘Cuna de lobos’) i aparicions estel·lars en produccions de Hollywood, per exemple, amb Sylvester Stallone en l’última entrega de Rambo. Ara estrena una curiosa i molt original pel·lícula d’autor titulada ‘The Bra’, dirigida per l’alemany Veit Helmer, en la qual apareix amb Miki Manojlovic (protagonista d’‘Underground’, d’Emir Kusturica) i Denis Lavant (actor fetitxe de Leos Carax) i que es caracteritza, entre moltes altres coses, perquè no s’hi pronuncia una sola paraula.

En ‘The Bra’ interpreta una dona que viu en un poblat al costat de les vies del tren i que es convertirà en una de les possibles propietàries d’aquest sostenidor al qual fa referència el títol, que funcionarà a tall de sabata de la Ventafocs enmig d’un poblat en una regió perduda de l’Azerbaidjan. 

‘The Bra’ és un projecte molt atípic, ¿què és el que més li va interessar? 

No solen arribar-me gaires guions sense diàleg, com podràs imaginar, i no obstant em vaig submergir en aquest món que havia construït el director (responsable d’universos únics com l’Absurdistan), una barreja entre realisme màgic, comèdia absurda, el cine d’Emir Kusturica i la ironia dels personatges d’Aki Kaurismäki i aquest sentit de l’humor hieràtic. 

‘The Bra’ no és muda, és una comèdia sense diàleg. Al no utilitzar paraules cerques altres recursos»

No és la primera vegada que aborda un paper sense paraules.

És cert, ja ho vaig fer amb Pedro Almodóvar a ‘Hable con ella’, però en aquell cas era un fragment mut rodat com si estiguéssim als anys 20. ‘The Bra’ no és una pel·lícula muda, és una comèdia sense diàleg. 

En qualsevol cas, ha de suposar un repte interpretar sense utilitzar el llenguatge.

Sí que ho és. Vaig aprendre moltíssim amb aquest personatge, perquè al no utilitzar la paraula, has de buscar altres recursos. A més, la pel·lícula funciona a través d’un codi molt específic que correspon amb les regles que el director havia creat per configurar aquest univers, així que calia ser exigent amb cada gest, perquè cada mirada i cada respiració, era important. 

Que el sostenidor sigui el símbol de la pel·lícula, com a mínim té connotacions com fetitxistes.

Entenc el que pot semblar a priori: la història d’un vell lasciu, però és precisament al contrari. És una pel·lícula neta i pura, que utilitza un element que funciona com a objecte de desig eròtic per desposseir-lo de qualsevol matís morbós. Els prejudicis i les idees preconcebudes són molt perilloses, i d’això també tracta la pel·lícula. 

«El film utilitza aquest sostenidor com a objecte de desig eròtic per desposseir-lo de qualsevol matís morbós»

¿Podríem considerar-ho com el conte de la Ventafocs amb sostenidor? 

Sí, però a mi també em recorda a ‘El Quixot’, que seria el personatge que interpreta Miki Manojlovic, que sempre ha estat embrancat en si mateix i no li ha importat fins que de sobte es llança a buscar la seva Dulcinea. Denis Lavant seria Sancho Panza i el tren, el seu cavall Rocinante. I en comptes de lluitar contra molins, ho farà contra la seva solitud, que també és un gegant. 

¿Com està portant aquesta nova normalitat en què vivim?

Ara mateix fa dues setmanes que estic rodant a Màlaga la pel·lícula ‘La casa de caracol’ i no hi ha hagut cap problema. Crec que es pot tornar a la normalitat amb compte i totes les precaucions. Que no hi hagi rebrots depèn ara de nosaltres, està a les nostres mans, no en les del Govern. Per això hem de conscienciar la gent, sobretot els joves, amb campanyes, com el ‘Póntelo, pónselo’, però ara en comptes d’amb preservatius, amb mascaretes. 

Notícies relacionades

¿I el sector, creu que aguantarà aquesta crisi? 

En aquests moments la cultura és més important que mai. És un error que tanquin els cines, han demostrat ser llocs segurs. S’ha de reactivar aquesta indústria, que ja estava tocada, i donar-li suport, perquè ara més que mai necessitem la música, els llibres, les pel·lícules. 

Temes:

Cine