El Petit de Cal Eril, benèfica foscor al Grec

L’‘Energia fosca’ de l’últim àlbum d’El Petit de Cal Eril és bonica i benèfica, i així va lluir aquest diumenge en la posada en escena més majestàtica de Joan Pons i companyia que puguem recordar, acompanyada de les instal·lacions de llum i color que va dissenyar Calidos, és a dir, David Giribet. Com si l’anhel d’aquest artista visual, amb les seves barres fluorescents i els seus dibuixos de làser, fos projectar l’ànima de les cançons, l’espectacle es va elevar un pam per sobre d’aquesta grada lligada a la resignada realitat Covid-19, amb les seves distàncies, els seus mascaretes i el seu gaudi compartimentat.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

El Petit de Cal Eril va arribar al Teatre Grec a un grau de summe refinament en la construcció del seu so cotonós i gravitatori, de constitució lleugera i amb tensió interior. Pop, al cap i a la fi, tot i que sembli venir d’algun lloc del futur: des de la mateixa ‘Energia fosca’, peça que va obrir la sessió, van dominar els plans de sintetitzadors, però sense indicis d’un synth-pop a l’anys 80, sinó obrint un altre camí. Escena hipnòtica a l’amfiteatre, amb una audiència a la qual se li negava el somriure, capturada pel semicercle de columnes de ‘leds’ com si es tractés d’un fosc ritu pagà.

Criatura tentacular

Van fluir aquestes cançons que no solen tenir tornada i que confien el clímax a un traç de teclat, al parell de notes justes que mouen el món. Per a Pons, la pandèmia confirma que «tots som la mateixa persona i que, si tu et cuides, cuides els altres». Aquest principi el va aplicar a la dinàmica del quintet, que va operar com una criatura tentacular amb capacitat per delectar-se estirant a plaer ‘Amb tot’ i ‘Som transparents’, en un bis mentalment apoteòsic en el qual es va anotar amb traç net el clàssic ‘Close to me’ de The Cure.