MUSEUS SINGULARS (1)

Un museu al poder hidroelèctric

El Museu Hidroelèctric de Capdella fa la vista enrere per entendre la metamorfosi social, econòmica i cultural que va suposar la construcció de la primera gran central d'Espanya

zentauroepp53927727 icult museo200629173059

zentauroepp53927727 icult museo200629173059

2
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

El que fa anys era l’edifici que acollia el consultori mèdic i el magatzem de material de la central hidroelèctrica de Capdella és avui el Museu Hidroelèctric de Capdella: és una forma d’evolució. Com tota persona amb debilitat per les centrals hidroelèctriques sap, la Vall Fosca n’allotja cinc, de manera que en aquest enclavament del Pallars Jussà encaixen com guants paraules com nucli o epicentre, i gairebé és natural la presència d’un museu. Fundat el 2001, «va ser creat per preservar i difondre el patrimoni hidroelèctric de la vall», diu la seva directora, Eva Perisé. Consta de dues plantes i dues sales, però la visita inclou un recorregut per la mateixa central –que hi haurà qui consideri, amb motius, el plat fort de la seva jornada hidroelèctrica («no hi ha museu que inclogui visita a una central hidroelèctrica», subratlla la directora)–, i en general una immersió en el passat: les màquines tal com van ser muntades el 1913. Les antigues vies del tren. L’antic funicular.

«La contribució d’aquesta petita vall del Pirineu pensem que era just difondre-la, i aquest és l’objectiu del museu», diu la seva directora, Eva Perisé

És el tipus de museu que ret homenatge a una metamorfosi profunda, una metamorfosi social, econòmica i fins i tot és possible que cultural: la que va tenir lloc fa poc més d’un segle en aquest lloc beneït (¿els déus de la hidràulica?) amb una colossal reserva d’aigua. La central del Capdella va ser la primera gran central hidroelèctrica d’Espanya, i la seva construcció, una demostració d’enginyeria supersònica: 4.000 treballadors van tirar endavant l’obra en dos anys, la qual cosa s’han guanyat des d’aleshores la categoria d’homes rècord. «Va suposar un gran impacte per al territori», explica Perisé. «A nivell d’infraestructura, d’economia, evidentment de l’arribada de gent nova a la regió. La contribució d’aquesta petita vall del Pirineu pensem que era just difondre-la. Aquest és l’objectiu del museu».

Una imatge de l’interior del museu. / MUSEU HIDROELÈCTRIC DE CAPDELLA

Treballadors i guies

Notícies relacionades

De l’envergadura del projecte parla, amb eloqüència demogràfica, el fet que la colònia industrial d’abans es va convertir amb el temps en un poble més. Allà hi ha el museu, resolent, via plafons informatius i peces històriques, les preguntes que es pot fer qualsevol que s’acosti per allà amb curiositat: ¿Com era la vall cap al 1900? ¿Com es va dur a terme una obra llavors considerada faraònica en un lloc aïllat, sense carreteres ni comunicacions? ¿Com eren els barracons on es van instal·lar els treballadors? ¿Com es van construir les centrals? «Provem de potenciar les visites guiades, que són entorn del 80%», diu Perisé. «Val la pena. Hi ha guies que són treballadors en actiu i extreballadors».

Quatre mil treballadors van dur a terme en temps rècord una obra llavors considerada faraònica

I vet aquí que enmig d’aquesta allau d’informació, a la segona planta de la mateixa casa que era consultori i magatzem, el visitant descobreix un despatx, que òbviament no és qualsevol despatx: és un despatx convertit en peça de museu. El que van fer servir al seu dia, abans que les oficines fossin traslladades a Lleida (la central és ara automatitzada), quatre directors. A sobre, com relíquies, hi ha fotos antigues de les centrals sota el seu comandament. Com l’escriptori d’un literat, com el taller d’un pintor. Potser també eren artistes, però d’un altre tipus.

Temes:

Museus