FESTIVAL D'ESTIU DE BARCELONA

Operació rescat de Carme Portaceli al Grec

La directora estrena al teatre Grec 'No passa cada dia que algú ens necessiti', una obra amb 18 intèrprets, «apocalíptica però alegre», per ajudar professionals del teatre i transmetre un missatge d'esperança

zentauroepp53976864 icult carme portaceli durante un ensayo de la obra espectacl200703141237

zentauroepp53976864 icult carme portaceli durante un ensayo de la obra espectacl200703141237

3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Carme Portaceli li agraden els desafiaments. Quan li van oferir muntar alguna cosa per al Grec, amb poc temps per desenvolupar-ho i amb distàncies de seguretat entre actors, no ho va dubtar. Va acceptar el repte de Cesc Casadesús, director del festival Grec, amb ganes d’inventar una cosa diferent i d’ajudar tants intèrprets com pogués davant la delicada situació del sector cultural després de mesos d’aturada i sense agilitat de resposta de l’Administració. El resultat és un muntatge ambiciós amb 18 intèrprets –hi haurà música de The Sey Sisters, coreografies de Sol Picó, actors com Carme Conesa i Nao Albert, i connexions amb creadors europeus–, creat a partir d’una selecció de textos extrets d’autors molt diversos, amb una picada d’ullet a Beckett en el títol: ‘No passa cada dia que algú ens necessiti (de fet, no és gens habitual que algú ens necessiti)’, un frase de Vladímir a ‘Esperant Godot’.

La seva nova creació té poc a veure amb la prevista adaptació de ‘La casa de los espíritus, d’Isabel Allende, que es veurà la pròxima temporada al Grec a Grec, amb les noves produccions que no s’han pogut estrenar al festival d’estiu de Barcelona a causa de la pandèmia. 

Un text d’Albert Camus sobre l’absurditat de la vida ajuda a articular ‘No passa cada dia que algú ens necessiti’, un muntatge en clau filosòfica i existencial a través d’una selecció de textos d’autors com Angelica Liddell, Bernard-Marie Koltés, Charlotte Brontë, Jorge Luis Borges, Caryl Churchill, William Shakespeare, Magda Fertacz, Oscar Wilde i Daniel Dafoe. «Hem assajat de maneres impossibles a fi de poder muntar aquesta obra amb 18 intèrprets, estant junts però mantenint distàncies i amb mascareta als assajos. El primer dia va ser molt marcià», reconeix la directora. «La base és la paraula, hi ha més lectures que res perquè no hi havia temps per a més», reconeix Portaceli, que ha dirigit premiats muntatges com ‘Només són dones’, al TNC, i ‘Jane Eyre’, al Lliure. Ja coneix el teatre Grec, on ha muntat obres com ‘Prometeu’.

Esperances i pors

Aquest any parlarà de «les esperances i les pors de l’ésser humà» en una proposta «apocalíptica però alegre», sorgida arran del confinament. Una reflexió fruit de tot el que ha passat des que el virus va alterar les nostres vides. «L’espectacle incideix en la importància de la cultura, però, per damunt de tot, incideix en l’art de viure, que és el més important de tots».

Portaceli ha creat una cosa diferent, un gènere difícil d’etiquetar, ja que conté elements molt diversos. Hi ha un punt de musical gràcies a The Sey Sisters, que actuen i canten en el muntatge; però també hi ha teatre, poesia i molt de teatre document, perquè s’alimenta de moltes vivències dels mateixos intèrprets i creadors. «És com un joc, un esclat d’expressivitat», afirma Portaceli. 

Notícies relacionades

Després de mesos de confinament ha notat com tots els intèrprets estan donant el millor de si, comenta la directora, encantada amb la tremenda energia de tots. Tant és així que fins i tot ballaran una coreografia tots junts. «Hi ha un petit homenatge a Pina Bausch», afegeix amb referència a la insubstituïble coreògrafa alemanya, morta el 2009.  

L’escenografia és de Paco Azorín, col·laborador habitual de Portaceli, concebuda com si fos un laberint i creada amb les tarimes que s’utilitzen al Grec. És tan essencial i simbòlica que les marques que utilitzen per no superar les mesures de seguretat protocol·làries s’han incorporat a l’espectacle. 

Mal Pelo torna a Bach al Marítim 

La companyia de dansa Mal Pelo desenvolupa al Museu Marítim una nova aventura bachiana a partir d’aquest dissabte. Després del solo de María Muñoz ‘Bach’ i el septet ‘On Goldberg variations / Variations’, arriba una nova coreografia que juga amb la música barroca i l’arquitectura de les antigues drassanes reconvertides en espai museístic.  En aquesta ocasió, els ballarins Pep Ramis, María Muñoz, Federica Porello i Zoltán Vakul dialogaran amb la música de Bach interpretada per un quartet de cordes i un quartet de veus, dirigit per Joel Bardolet, i amb el món sonor creat per la compositora Fanny Thollot.