'Algunas bestias': monstres familiars

Tot i que es trobi inscrita dins del drama familiar, ‘Algunas bestias’ podria considerar-se perfectament una pel·lícula de terror. Els personatges es queden tancats en una illa remota i deshabitada, entre ells comencen a sorgir tensions, i poc a poc anem assistint a la materialització d’allò monstruós. 

El debut en la direcció del xilè Jorge Riquelme està enfocat a generar incomoditat. Condueix l’espectador per territoris molt foscos i morbosos fins a arribar a un límit en el qual el nivell de tolerància topa amb el qüestionament moral. ¿Fins a quin punt és necessari visualitzar un acte atroç en pla fix durant més minuts del permès per tal de generar un visceral rebuig? ‘Algunas bestias’ se submergeix en aquest debat entorn de la naturalesa de les imatges i la seva explicitud, un espai de controvèrsia en el qual allò políticament incorrecte adquireix una nova dimensió a tall de revulsiva catarsi en la qual no hi ha lloc per al simbolisme. 

Tensió atmosfèrica

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Fins a arribar a aquest punt de no retorn, Riquelme ens aproxima a les relacions que s’estableixen entre els membres d’una família (pares, fills i avis) a través d’un exercici de progressiva tensió atmosfèrica marcat pel ‘huis clos’ en el qual allò paradisíac es torna claustrofòbic. Hi ha enfrontaments per l’herència, diferències generacionals, converses atapeïdes de bilis marcades per l’homofòbia, el classisme i els abusos de poder, cosa que genera una latent violència interna dins del relat i la sensació que mai arribem a tenir totes les peces que conformen aquest recargolat puzle. 

El director manté la sensació d’angoixa de principi a fi, gairebé com si estiguéssim assistint a la representació d’una gèlida tragèdia grega, perfectament coreografiada de forma interna en què la hipocresia social i la degeneració se situen en primer terme.