ÒBIT

Mor Marc Fumaroli, la consciència il·lustrada d'Europa

El crític i historiador tenia 88 anys i era un dels intel·lectuals francesos més respectats

zentauroepp53871120 files  in this file photo taken on february 3  2011 french w200624183724

zentauroepp53871120 files in this file photo taken on february 3 2011 french w200624183724 / THOMAS COEX

2
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

«No hi ha millor educador que l’avorriment. Gràcies a l’avorriment em vaig convertir a la literatura», solia revelar Marc Fumaroli, el major crític, assagista  i historiador de la literatura de l’àmbit francès que aquest dimecres ha mort a París als 88 anys. En aquesta fórmula, la de l’avorriment aparellada a la curiositat, xifrava la llavor d’una cultura, que en el seu cas enfonsava les seves arrels en el segle de les llums i l’‘Enciclopèdia’ i que ja poc tenia a veure amb la cultura actual, que qualificava de «mercantilista i simplificada».

Al contrari, davant totes les seves invectives contra els plans oficials d’estudi –tots els ministres de Cultura i Educació el temien, i ni tan sols André Malraux es va lliurar de les seves crítiques–, se’l podia acusar de formar part d’una cultura elitista, d’un academicisme marmori. Fumaroli era partidari d’una protecció estatal i jacobina de la cultura, recolzant tan sols el que ell considerava el «millor», una cosa ben difícil d’establir.  Però ningú li discutia la corona d’apassionat mandarí de les lletres franceses.

Membre de l’Acadèmia Francesa i professor del College de France, Fumaroli va ser autor de l’imprescindible assaig ‘La república de las letras’ (Acantilado) en el qual afirmava que les arts i la retòrica, compartides per una comunitat d’intel·lectuals, van donar com a fruit un civisme il·lustrat que va ser crucial en la formació d’Europa. Un llibre que també oferia llum sobre la pèrdua de pes cultural francesa.

Oponent de la nova crítica 

Notícies relacionades

Nascut a Marsella el 1932, va créixer a Fes, Marroc, fill d’un funcionari d’origen cors i una professora que li va inculcar l’amor als llibres. Traslladat de la Universitat d’Ais de Provença a la Sorbona parisenca, on va fer el seu doctorat, aviat es va revelar com un clar oponent de la nova crítica que tenia l’estructuralista Roland Barthes com a punta de llança. En la seva formació hi va haver un parèntesi bèl·lic quan es va incorporar a l’exèrcit durant el conflicte algerià. Mobilitzat en tasques de formació, el seu gran record d’aquells dies és que es va poder llegir Balzac per complet.

Professor visitant a Princeton, Oxford i Chicago, reconegut especialista en Corneille i La Fontaine, a Fumaroli el va unir una gran amistat amb el desaparegut editor Jaume Vallcorba, que en el seu segell Acantilado li va publicar les seves obres més significatives, com ‘El estado cultural’, ‘Las abejas y las arañas’, ‘París-Nueva York-París’, ‘La diplomacia del ingenio’ i ‘Cuando Europa hablaba francés’, així com les edicions de ‘Carta a su hijo’ de Lord Chesterfield i ‘Amor y vejez’ de Chateubriand. Dos dels grans èxits de Vallcorba, les cuidades edicions d’‘El manuscrito encontrado en Zaragoza', de Jan Potocki, i las 'Memorias de Ultratumba’, de Chateubriand, van ser prologades per ell.

Temes:

Llibres França