ENTREVISTA

Olivier Assayas: «Rodar 'La red Avispa' ha sigut com anar a la guerra»

El director francès estrena a Netflix aquest 'thriller' sobre la lluita entre el règim cubà i els moviments anticastristes de Miami

zentauroepp53797876 icult200618121555

zentauroepp53797876 icult200618121555 / Franco Origlia

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Títols com ara ‘Irma Vep’ (1996), ‘Carlos’ (2010), ‘Els núvols de Sils María’ (2014) i ‘Personal shopper’ (2014) l’han convertit en un dels cineastes actuals més respectats per la crítica, però això no va impedir la pobra acollida rebuda en la passada Mostra de Venècia pel seu nou treball, ‘La red Avispa’. Després del certamen, el francès va tornar a ficar-se a la sala de muntatge, i el resultat és la versió de la pel·lícula que aquest divendres arriba a Espanya a través de Netflix. Assayas hi recrea un dels casos d’intel·ligència més sonats en la tensa relació entre Cuba i els Estats Units: el dels agents cubans que als anys 90 es van infiltrar en organitzacions anticastristes de Miami considerades terroristes pel Govern de l’Havana.

¿Per què va decidir fer canvis a la pel·lícula després d’estrenar-la en la Mostra?

Abans de viatjar a Venècia jo ja sabia que la pel·lícula necessitava certs ajustaments, perquè la història que s’hi explica és molt complexa i la primera versió resultava una mica confusa. El problema és que no vaig tenir temps de fer-los abans d’estrenar-la. Més ben dit, aquest és només un dels problemes. Des que vaig començar a rodar, tot han sigut dificultats.

¿Què vol dir?

Vaig comptar amb un pressupost molt reduït per completar una pel·lícula tan ambiciosa. El rodatge va exigir passar quatre mesos a Cuba, i en aquell temps els membres del meu equip van anar canviant. A més, és un país amb grans carències logístiques: no hi ha barques, ni avions, ni helicòpters, i necessitàvem aquestes coses per rodar. Fins i tot enviar-hi diners des de França és complicat. Mentrestant, el Brasil va aturar el comerç amb l’illa quan Jair Bolsonaro va ascendir al poder, i l’intent d’enderrocar el Govern de Maduro a Veneçuela va generar un clima de gran tensió, perquè l’economia cubana és extremament dependent de Caracas. Finalment, no s’ha d’oblidar que Trump va intensificar el bloqueig econòmic dels Estats Units contra el país. 

La pel·lícula tracta un assumpte controvertit. ¿Va complicar això també el rodatge?

És clar que no vam fer amics ni entre els castristes ni entre els anticastristes. Vivíem immersos en un clima de desconfiança. Sé que hi va haver espies infiltrats al meu equip, i que els telèfons mòbils i els ordinadors ens van ser rastrejats. Rodar va ser una experiència emocionant i fascinant, però extenuant. Cada matí tenia la sensació d’anar a la guerra.

¿Per què va decidir explicar aquesta història?

Sempre m’ha agradat complicar-me la vida, em temo. A més, la meva pel·lícula immediatament anterior, ‘Dobles vidas’ (2018), era una successió de converses entre intel·lectuals, i després que s’estrenés molts em van preguntar: «Olivier, ¿per què fas pel·lícules tan avorrides?». ‘La red Avispa’ va ser la meva reacció. Finalment, pertanyo a una generació que està fortament influïda pels esdeveniments de la guerra freda, i sento que continuen estant de plena actualitat.

Les coses no han canviat tant...

Exacte. Els russos i els nord-americans segueixen espiant-se i intoxicant-se, la CIA continua donant suport a intents de cop d’Estat, la propaganda i la manipulació es mantenen a l’ordre del dia. Pel que respecta a Cuba, res ha canviat. El país continua tancat i barrat, i els anticastristes radicals continuen conspirant des de Florida.

Notícies relacionades

Senyor Assayas, ‘La red Avispa’ arriba a Netflix just quan la pandèmia de coronavirus ha agreujat les incerteses respecte al model de producció i distribució de pel·lícules i al futur de les sales de cine. ¿Què en pensa?

Em resulta molt difícil opinar. Sospito que passarà bastant temps abans que torni la normalitat tant en els rodatges com en el consum de pel·lícules en pantalla gran. L’auge que l’‘streaming’ ha experimentant en els últims mesos tindrà efectes molt importants però, en tot cas, la popularitat de Netflix només demostra que el públic continua necessitant pel·lícules. Vull creure que la gent està ansiosa per tornar a les sales i que, per tant, l’experiència cinematogràfica tradicional prevaldrà.