Les companyies independents La Calòrica i La Ruta 40 comparteixen obres

Les companyies independents teatrals solen treballar en locals petits on la proximitat és la seva millor arma. Ara estan en una situació expectant ja que l’anunci de la reducció d’aforament a les sales pot posar en perill la seva supervivència. Malgrat tot, no es resignen i ens regalen els seus millors treballs i això és molt d’agrair. Val la pena descobrir-los i, quan puguin tornar a pujar a l’escenari, donar-los suport, anar a veure’ls i donar-los el més gran dels nostres aplaudiments. Dues de les que estan compartint gratuïtament el seu catàleg aquests dies són de les més premiades i prestigioses: La Calòrica i La Ruta 40.

 

 

Un muntatge que va obtenir múltiples premis

La gent de La Calòrica ens cita en el seu canal de Vimeo on estan compartint alguns dels seus millors muntatges com la premiadíssima Fairfly (2017), que va acumular premis Max i Butaca el 2018 i que explica la reunió de quatre joves que, davant de l’amenaça imminent d’un ero decideixen muntar una empresa pròpia per desenvolupar un nou producte. Una sàtira que provoca moltes rialles però que també reflexiona sobre l’implacable món laboral actual.

 

 

També es pot veure El profeta (2016), que consta de tres històries sobre les creences religioses des d’una noia que a principis del segle XX assegura que ha tingut contacte amb Déu fins a una dona moribunda que, en els nostres dies, es cura miraculosament passant pel debat ètic i moral que va generar el primer trasplantament de cor dut a terme pel doctor Barnard. La seva obra anterior va ser Sobre els fenòmens de les feines de merda (2015), composta per diverses històries breus que, amb molt humor, reflexionen sobre el que suposa la feina en els nostres dies i intenta esbrinar per què li dediquem tantes hores de la nostra vida. Bluf (2014) és una comèdia amb aires de novel·la gràfica composta per diverses històries creuades que pretenen mostrar la insatisfacció dels que tenen trenta anys davant les expectatives vitals que s’havien plantejat.

 

 

El Bosco i Berlusconi

La nau dels bojos (2013) parteix del quadro homònim d’El Bosco en el qual es mostra diverses persones entregant-se a la passió en una barca. Aquesta excusa els serveix per ajuntar en una embarcació similar un bisbe, un bufó, un jove poeta, una vella dama i una tavernera amb resultats inesperats. Finalment, L’editto bulgaro (2012) s’inspira en un fet real que data del 2002 quan el president italià Silvio Berlusconi es va indignar pels acudits d’un humorista i alguns presentadors televisius i va aconseguir el seu acomiadament. Una sàtira en forma de teatre document amb especial protagonisme de les reflexions del genial Dario Fo.

 

 

Ara pugem al cotxe o la moto per dirigir-nos cap a La Ruta 40 que, també a través del seu canal de Vimeo, mostra obres com la recent Una lluita constant (2018), creada juntament amb Carlota Subirós. És una anàlisi de la lluita política, obrera i feminista que pren com a punt de partida el maig del 68 francès per anar desenvolupant-se en les dècades posteriors. Un text compromès que pretén interrelacionar l’esforç de milions de persones al llarg de la història en el seu combat per defensar tota mena de drets. Cúbit (2016), de Josep Maria Miró, versa sobre dos germans que tornen a la casa familiar i descobreixen que la seva mare (una estel·lar Anna Azcona) ha acollit un jove de la seva mateixa edat perquè l’ajudi a escriure un llibre sobre una fundació que van crear els seus parents fa anys. Els nois el consideren un intrús i no entenen l’actitud que ella ha adoptat.

  

 

Dos grans autors i dues actrius en ascens

Els dos següents muntatges estan recolzats per la firma de grans autors. El primer està basat en una obra del prestigiós dramaturg Harold Pinter. Es tracta de La col·lecció (2015), sobre la relació entre dues parelles que es dediquen al disseny de moda. Una trobada en un hotel que va tenir lloc dies abans entre dos d’ells dispara les sospites i les alarmes. La coqueta sala d’El Maldà va acollir el 2014, El llarg dinar de Nadal, de Thornton Wilder que se centra en l’evolució dels sopars nadalencs d’una família al llarg de 90 anys, com canvia el camp, les maneres i els costum en quasi un segle. En el repartiment figuren dues actrius poc conegudes llavors però que han aconseguit gran rellevància recentment gràcies al cine: Bruna Cusí (Estiu 1993) i María Rodriguez Soto (Els dies que vindran).

  

 

Acabem amb algunes de les primeres obres que van oferir com El balneari (2013), de Marc Artigau. Aquest relaxant lloc és el lloc on diversos personatges coincideixen amb les seves respectives històries: un matrimoni que ha perdut un ésser estimat, un home que no pot dormir, una noia que vol incendiar el poble o un jove que escriu per fugir d’ell mateix. Una combinació explosiva. Finalment, Fa una mica de soroll (2012), de Romina Paula, dissecciona la relació entre dos germans que viuen en un lloc remot de la costa mediterrània sense a penes contacte amb l’exterior. L’arribada d’una cosina distorsionarà la seva tranquil·litat i provocarà que evoquin els fantasmes del passat. Un grapat de petites grans obres per degustar sense pressa a casa.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte