CRÍTICA DE CINE

'La corazonada': un film policíac sense pulsacions

zentauroepp53552506 icult la corazonada200527195836

zentauroepp53552506 icult la corazonada200527195836

1
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

La primera pel·lícula argentina amb el segell Netflix és una preqüela de ‘Perdida’, adaptació de la novel·la ‘Cornelia’, escrita per Florencia Etcheves que era un encreuament entre ‘Millennium: Els homes que no estimaven les dones’ i ‘El secreto de sus ojos’, en clau de producte televisiu.

Notícies relacionades

La nova proposta, també dirigida per Alejandro Montiel, recupera el personatge de Manuela Pelari, àlies ‘Pipa’ (la mediàtica Luisana Lopilato) en la seva etapa júnior en la divisió d’homicidis. Davant ella s’obriran dues investigacions paral·leles, la més important, descobrir si el seu cap, Francisco Juanez (Joaquín Furriel), és el responsable d’un assassinat que els seus companys policies intenten ocultar.

‘La corazonada’ (el protagonista té molta intuïció a l’hora de resoldre casos i, a més... pateix una malaltia cardíaca), es mou pels territoris del ‘thriller’ més convencional i mandrós, tot i que s’agraeix l’absència de cops d’efecte rebuscats o pretenciosos. Es conforma a ser un producte sense gaire entitat i que explota els seus recursos narratius i temàtics amb una eficàcia plana, entre aquests, la corrupció enquistada en el sistema, mentre la seva trama transcorre de manera mecànica i insubstancial.