Visita guiada a 'Arquitectures icòniques' de la mà de la pintora Bea Sarrias

Un dels grans atractius de Barcelona és la seva interminable llista d’edificis importants, des dels clàssics als més avantguardistes passant, per descomptat, per Gaudí i el modernisme com es va poder demostrar recentment en la Setmana de l’Arquitectura, que aquest any s’ha celebrat virtualment. Atreuen milers de turistes cada any, que els volen veure en directe per tenir la seva pròpia perspectiva. Una cosa així ha fet la pintora Bea Sarrias, que avui inaugura una exposició a la galeria Jordi Barnadas, ‘Arquitectures icòniques’, formada per una vintena de quadros, que es podrà visitar (amb cita prèvia) fins al 19 de juny, però que també es pot disfrutar online a la web de la sala.

L’artista ha reinterpretat a la seva manera, amb els seus pinzells i el seu talent, una sèrie d’obres característiques dels respectius estils de Josep Lluís Sert, Josep Antoni Coderch, Manuel Baldrich, Antoni Bonet Castellana, Richard Neutra o Paul Rudolph. Els seus quadros són delicats, en cada pintura es nota el carinyo i l’admiració que sent per aquests autors contemporanis, els edificis dels quals es poden admirar alguns a Barcelona i altres a diferents ciutats del món. No es tracta d’una còpia exacta, Sarrias ha jugat amb la llum, ha eliminat i afegit detalls per donar la seva pròpia visió del conjunt.

Per celebrar la inauguració, l’artista mantindrà aquesta tarda (18 hores) una conversa en directe amb l’arquitecte, pintor i escriptor Óscar Tusquets a través del canal d’Instagram de Arquitectura i Disseny. Tots dos es van conèixer al taller que imparteix anualment Antonio López i han compartit recentment l’exposició Arquitectures en la Fundació Setba. La mateixa autora ens organitza en aquest article una visita guiada en exclusiva pels seus sis quadros preferits d’aquesta exposició perquè els lectors d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA puguin degustar les seves obres com si fos un plat gurmet.

‘BLAU I PEDRA’

Un acrílic sobre tela de la casa-estudi de l’escultor Xavier Corberó, situat als afores d’Esplugues i convertit en plató de diferents pel·lícules i anuncis publicitaris. «El setembre del 2019 vaig poder visitar la fantàstica casa-estudi de l’escultor Xavier Corberó. Des d’aleshores vaig tenir al cap pintar-la. El quadro no es va materialitzar fins al confinament, el març del 2020. Potser el cel em resulta estrany. Com els dies que vam estar confinats. Vaig voler pintar un cel de mar i platja».

‘PINK, PAUL RUDOLPH’

Un altre acrílic sobre tela de la Sarasota Senior High School de Florida, que va projectar Paul Rudolph entre 1958 i 1960. «Durant la meva residència artística a Nova York l’estiu passat vaig conèixer l’obra d’aquest polifacètic i genial arquitecte, que va ser mestre de Norman Foster a la Universitat de Yale.  Aquest quadro pertany a una sèrie que estic pintant sobre la seva obra. El color rosa es deu a un estat d’ànim, a una prova, que va donar vitalitat a la geometria de la composició. També és una novetat que hi hagi personatges. Eren a la fotografia original i la meva idea era esborrar-los. Però la meva obra està en contínua evolució i canvi i aquest quadro és prova d’això».

‘DINS I FORA’

Un acrílic sobre fusta de la Casa Güell, que hi ha al barri de Sant Gervasi de Barcelona, projectada per l’arquitecte Josep Antoni Coderch el 1971. «Feia temps que intentava trobar la manera de poder visitar aquesta casa i al final vaig fer servir fotos d’arxiu. El quadro el vaig pintar al costat d’un altre en què el punt de vista era des de l’altra banda del pati. El més curiós és que, al cap d’un temps, vaig contactar amb la família Güell i vaig aconseguir visitar la casa i, després d’haver-la estudiat i pintat, em va fer la sensació que ja hi havia estat abans. La coneixia perfectament. És una cosa que em sol passar amb les cases que pinto. Els tons roses de la composició són un homenatge als maons típics de les façanes de Coderch».

‘EL PI’

Consisteix en un acrílic sobre tela que retrata la històrica Casa Chuey de Richard Neutra, construïda per als artistes Josephine i Robert Chuey a Hollywood Hills. «Richard Neutra és un dels meus arquitectes preferits. I Julius Shulman el millor fotògraf d’arquitectura. La combinació de tots dos és absolutament increïble. Aquesta fotografia era en blanc i negre però em vaig imaginar de seguida que el cel era blau i l’arbre era un pi. Potser era un altre, però aquest és el que jo em vaig imaginar».

‘CADIRES BARCELONA I PISCINA’

Acrílic sobre tela de la Casa Stahl de Los Angeles, projectada per Pierre Koenig el 1959. «Buscant fotos sobre l’obra de l’arquitecte Richard Neutra, vaig trobar aquesta i em va encantar. Va resultar ser la Casa Stahl, Case Study 22, de Pierre Koenig. Així és com un arquitecte et porta a conèixer-ne un altre. En aquest quadro vaig canviar, com sempre, alguns «detalls» de la fotografia original. Volia fer un homenatge a la meva ciutat i vaig afegir-hi les cadires Barcelona, de Mies van der Rohe. També vaig posar-hi uns llibres per emfatitzar la presència humana. I tot i que no es vegi, al fons, entre la piscina i el cel, hi ha Barcelona».

‘PATI CODERCH’

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Acrílic sobre fusta d’un racó de la Casa Zóbel de Coderch, a Sotogrande, construïda entre 1970 i 1972. «A Coderch li agradava projectar cases amb patis interiors, que ajudin a mantenir els espais frescos a l’estiu i aportin llum extra mantenint la intimitat. Per mi va ser un repte pintar les plantes. Acostumo a evitar el color verd i mai compro pintura d’aquest color. Tots els verds que es poden veure als meus quadros són el resultat de moltes barreges de blaus i grocs. Vaig intentar que la llum fos tamisada i fes sensació de calma i tranquil·litat».

Una manera original i diferent de descobrir el món de la pintura i l’arquitectura de la mà d’una artista singular, que versiona els edificis aportant-los encara més llum i bellesa. Un passeig artístic que val la pena recórrer.