QUÈ PODEM FER AVUI... A CASA
El Lliure versiona quatre clàssics teatrals per acostar-los als nens
És un treball conjunt de dramaturgs i il·lustradors que s'inicia avui amb 'La casa de Bernarda Alba'
Completen aquest cicle infantil i juvenil les adaptacions de 'Terra Baixa', 'Antígona' i 'El rei Lear'
1
El Teatre Lliure va ser dels primers a abordar la situació d’aquests últims dies fent un pas endavant i oferint esplèndides obres del seu catàleg com el Hamlet de Pau Carrió, L’ànec salvatge dirigit per Julio Manrique i Jane Eyre, una autobiografia, amb Ariadna Gil, a través de la iniciativa #Lliurealsofa. Ara passen a la fase 1 i presenten novetats entre les quals destaca un cicle que té com a objectiu principal acostar als més petits clàssics teatrals d’una manera entretinguda i amena.
Clàssics per a criatures consisteix en quatre treballs encarregats a quatre dramaturgs perquè, en col·laboració amb il·lustradors, artistes gràfics o audiovisuals, donin la seva pròpia visió dels grans textos de la literatura dramàtica versionant-los per fer-los accessibles al públic del futur. Aquestes creacions originals podran veure’s durant aquests dos pròxims mesos en el canal de Youtube del Lliure a l’assequible preu de 3 euros i tindran una durada aproximada d’uns 15 minuts. Alguns projectes estan ultimant-se aquests dies, de manera que, en alguns casos, només podrem mostrar pinzellades del que preparen.
Imatge del cicle ‘Clàssic per a criatures’. /
La criada i una nena com a narradores
La més avançada, lògicament, és la que obre el teló avui mateix i podrà veure’s fins a aquest diumenge, La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, recomanada a partir de 9 anys. Una dona acaba de quedar-se vídua i imposa a les seves filles un rigorós dol de vuit anys que els impedirà veure cap home. La criada, la Poncia, observa com les seves vides van enverinant-se i serà el fil conductor d’aquesta versió en què tindrà la veu d’Antònia Jaume. Victoria Szpunberg ha sigut la responsable d’aquesta adaptació d’una obra que va néixer gràcies a una iniciativa de la mítica actriu catalana Margarida Xirgu i la seva estratègia ha consistit a dirigir-se a l’origen, i per això va mantenir una conversa amb la Sofia, la filla de la intèrpret, que fins i tot li va proposar algunes rèpliques per als personatges. La seva còmplice ha sigut la il·lustradora Ana Yael, que ha ideat unes imatges delicades, suggeridores i lluminoses que contrasten amb la foscor del text i proposen una nova lectura.
Una il·lustració d’aquesta versió de ‘La casa de Bernarda Alba’. /
Pau Miró Caparrós s’ha atrevit amb el Terra Baixa, d’Àngel Guimerà (del 28 al 31 de maig), sobre les passions, l’opressió del poder i els amors impossibles a la caciquista Catalunya rural de finals del segle XIX. Per fer-la més atractiva per als nens ha escollit una nena de 8 anys, la Nuri (Anna Alarcón), perquè sigui la narradora de la història de la Marta i el Manelic, 120 anys després, però té una particularitat que encantarà als xavals: és una zombie. En el transcurs de la història, la Nuri aprendrà a conviure amb el seu llop, és a dir, les seves pors, fins que pugui dir: «¡He mort al llop!». L’aportació a nivell d’imatge és obra de l’artista visual Fito Conesa.
Imatge del ‘Terra Baixa’ que dirigeix Pau Miró Caparrós. /
Una tragèdia còmica i un Shakespeare ‘in progress’
¿Com es pot explicar la duríssima tragèdia Antígona, de Sófocles (del 4 al 7 de juny), als més petits? El repte l’ha acceptat Hel·lena Tornero, que l’ha convertit en una comèdia. Ella mateixa ens ho explica: «Els personatges estan portats fins a l’exageració, però sense perdre de vista alguns dels trets més significatius del mite: la rebel·lió, la compassió i la veu de la desobediència davant d’una llei injusta. Serà una tragèdia/comèdia vertiginosa, descarada i gamberra, com ho era la comèdia grega antiga, amb moltes veus diverses interpretada per un sol actor, també músic i cantant, Pau de Nut. He volgut modificar ‘Antígona’, que transmetia un missatge molt d’aquella època: si ets dona i goses protestar contra la injustícia, el teu destí és la mort. Però ara estem en el segle XXI i a les Antígones del futur les volem vives i lliures. I que riguin una mica també, ¡per l’amor dels Déus!»
Hel·lena Tornero converteix ‘Antígona’ en una comèdia. /
Tancarà aquest cicle El rei Lear shakespearià (de l’11 al 14 de juny) vist per Jordi Oriol. Es tracta d’un personatge que no sap diferenciar l’amor real de l’amor fals. Per això, el director se centra en la idea de no saber veure què és realitat i què és aparença i arriba a la conclusió que has de quedar-te cec per veure la realitat. També hi ha afegit elements del mite de la caverna de Plató: tota la vida et pots estar creient unes ombres i després t’adones que allò no era la realitat. En la pantalla, la veu d’un intèrpret demanarà als espectadors que imaginin que estan veient una obra de teatre i descobriran com l’il·lustrador, Riki Blanco, va creant en aquell mateix moment els personatges i els va fent parlar, és a dir, veuran la realització de l’espectacle, que està escrit en vers.
Cartell anunciador d’‘ENA (Nomen Nescio)’ per parlar amb un bot. /
L’oferta per a adults
Més enllà dels espectacles infantils, el Lliure manté el seu objectiu de proposar opcions interessants per a adults des de casa, com ENA (Nomen Nescio), projecte de Roger Bernat, en què parlarem amb un bot (sense data prevista d’acabament, gratuït); la lectura dramatitzada d’El segon principi, de Mercè Sarrias i Miquel Casamayor amb Mònica Glaenzel, Eli Iranzo i Maria Pau Pigem (del 28 al 31 de maig, 5 euros), i una sessió de l’Escola de Pensament dedicada a parlar de l’humor com a transgressió amb la pallassa Pepa Plana i el compositor Benet Casablancas (9 de juny, gratuït en el canal de Youtube del Lliure). Opcions per a nens i adults per demostrar que el teatre ens continua fent més lliures.
La pallassa Pepa Plana participa en la sessió de l’Escola de Pensament.
Nens Teatre Lliure Teatre Què fer a casa durant el coronavirus Què fer avui a Barcelona Mares, pares i nens
