El National Theatre comparteix comèdies i clàssics i Lloyd Webber, 'Cats'

Els amants del teatre amb majúscules estan disfrutant aquest mes de l’esplèndida oferta que està posant a la seva disposició gratuïtament el prestigiós National Theatre londinenc, que comparteix gratuïtament durant set dies alguna de les seves principals obres. Ja han avançat les que preparen per a aquestes pròximes quatre setmanes i els aficionats esperen ansiosos que arribin els dies d’estrena, ja que es tracta de peces excepcionals amb actors de primera fila famosos més enllà dels escenaris com Gillian Anderson, Ben Foster, Vanessa Kirby o Tom Hiddleston. Per la seva banda, aquest cap de setmana finalitzen les projeccions del canal de YouTube The shows must go on!, que han repassat els musicals d’Andrew Lloyd Webber i tanquen amb magnificència amb ‘Cats’. Totes són en anglès però permeten accedir a uns subtítols automàtics en castellà o català.

Unes barberies molt futboleres

Ahir van estrenar una de les seves obres menys conegudes en l’àmbit internacional, ‘Barber shop chronicles’ ‘Barber shop chronicles’(2018), però de les més sorprenents que han programat i va ser tot un èxit de crítica i públic, així que millor que vencem els prejudicis davant del que és desconegut i intentem disfrutar-la. És l’adaptació d’una obra del poeta nigerià Inua Ellams, dirigida per Bijan Sheibani, guardonat amb el premi Olivier. Neix de la idea que la barberia ha sigut tradicionalment el punt de reunió dels africans i el lloc on es discutia sobretot tota mena de qüestions.

 

 

Aquesta divertida comèdia està ambientada en diverses barberies del món en diferents països: Peckham (al sud de Londres), Johannesburg (Sud-àfrica), Harare (Zimbàbue), Kampala (Uganda), Lagos (Nigèria) i Accra (Ghana). Els seus respectius clients debaten sobre temes variats com l’accent, l’homosexualitat, el sexe interracial o la música, però n’hi ha un que els uneix: un emocionant partit de la Champions entre el Chelsea i el FC Barcelona que emeten a la televisió (ara els futbolers la veuran com un al·licient). Dotze actors actuant simultàniament amb fragments amb música hip-hopera i moltes bromes.

Un expedient anomenat Tennessee Williams

Pot veure’s fins al 21 de maig, dia en què serà substituïda per un gran clàssic de Tennessee Williams: Un tramvia anomenat Desig (2014). El repartiment és de gran volada, ja que està encapçalat per Gillian Anderson (‘Expediente X’) com la patètica Blanche Dubois, Ben Foster (‘Comanchería’) en el rol de Stanley Kowalski i Vanessa Kirby (‘Misión Imposible: Fallout’ i la princesa Margaret de ‘The crown’) és Stella Kowalski. L’obra està dirigida per Benedict Andrews, realitzador de la recent biografia de Jean Seberg interpretada per Kristen Stewart i Nick Wickham, especialista en vídeos musicals per a artistes com Alejandro Sanz, Shakira o Rihanna.

 

 

La trama se centra en la Blanche, una dona madura ancorada en el seu pròsper passat que visita la seva germana i el seu cunyat, un obrer d’origen polonès, que viuen a Nova Orleans amb altres immigrants. La seva arribada alterarà la vida de la parella però també provocarà que la seva salut mental es deteriori. Una obra mestra procliu a grans interpretacions.

Parodiant la classe política britànica

El 28 de maig tornaran a descobrir-nos una petita gran peça: ‘This house’ (2013). És una sàtira política dirigida per Jeremy Herrin, que ha firmat adaptacions de clàssics teatrals com ‘Molt soroll per no res’, ‘La tempesta’ i ‘Tots eren fills meus’. L’elenc inclou formidables actors britànics com Reece Dinsdale (‘Coronation Street’, ‘Hamlet’, de Kenneth Branagh), Charles Edwards (‘Downton Abbey’, ‘The Crown’), Phil Daniels (‘Gent del barri’) i Julian Wadham (vist en films com ‘El pacient anglès’ o ‘War horse’).

 

 

El 1974, el Parlament britànic es troba en una situació insòlita, ja que cap dels partits tradicionals té prou escons per governar. Els conservadors tenen més vots, però els laboristes obtenen més representants. Ningú sap com acabarà tot, però les lluites internes i les punyalades se succeeixen entre els polítics. Molts cauen i els supervivents han d’aprendre unes noves regles del joc. Una peça escrita per James Graham en la millor tradició de l’humor anglès.

Loki es converteix en Coriolà

Per acabar ens proposen des del 4 de juny una versió de la tragèdia shakespeariana ‘Coriolà’ (2014), protagonitzada ni més ni menys per Tom Hiddleston (el malvat Loki de les pel·lícules de Los Vengadores). L’acompanyen Mark Gatiss (Mycroft Holmes a la sèrie ‘Sherlock’) i Hadley Fraser (també cantant a ‘Els miserables’ i ‘El fantasma de l’òpera’). Dirigeix Tim Van Someren, habitual en les produccions del National Theatre.

 

 

L’obra s’ocupa del general romà Coriolà, que és desterrat de Roma però no es resigna al seu destí i recluta un exèrcit d’homes per assaltar la ciutat i venjar-se per l’afront sofert. És una de les seves peces més violentes, tant estèticament com lingüísticament i inclou algunes escenes molt sagnants, un Shakespeare molt ‘gore’.

Els ‘Cats’ originals

En el terreny dels musicals, aquest cap de setmana s’acomiada The shows must go on!, el canal de YouTube que ha repassat l’obra d’Andrew Lloyd Webber amb algunes de les millors gravacions que estan disponibles amb només un termini de 48 hores. Per aquí han passat ‘El fantasma de l’òpera’, ‘Jesucrist Superstar’ o gales amb una selecció de les seves cançons. Finalment ens proposen un plat fort, ‘Cats’ (1998).

 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

 

Aquesta versió està dirigida per David Mallet, realitzador dels vídeos del Cirque du Soleil i compta amb un repartiment encapçalat per Elaine Page, la diva que la va estrenar, però també figura un veterà oscaritzat com John Mills (‘La filla de Ryan’). L’obra està basada en diversos poemes sobre felins de T. S. Elliot i destaca per clàssics com ‘Memory’ i l’animat tema inicial, ‘Jellicle song for jellicle cats’. Pot resultar una mica teatral, però és molt més seriosa i menys ridícula que la seva recent versió cinematogràfica. Ens sentirem com si fóssim al West End...