'Un amigo extraordinario': retrat d'un home bo

Fora dels Estats Units amb prou feines se’l coneix, però al seu país Fred Rogers és una institució cultural; estrella del seu propi xou televisiu infantil entre el 1968 i el 2001,se’l considera un paradigma de decència, calidesa i saviesa. Aquí la directora Marielle Heller s’acosta a la seva figura prenent com a base un article publicat el 1998 a la revista ‘Esquire’, en què el periodista Tom Junod relatava com va conèixer Rogers i com, malgrat l’escepticisme inicial, va desenvolupar una estreta amistat amb ell. De fet, és la perspectiva de Junod –rebatejant-lo com Lloyd Vogel– la que la història adopta.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

La pel·lícula pretén reflexionar sobre el contrast entre l’amabilitat de Rogers i la crispació imperant en el món actual, per deixar clar que la seva presència en faria molta falta aquests dies. En tot cas, Heller s’ho apanya bé per escapar-se tant de la simple santificació del personatge –a estones suggerint que la seva actitud potser era la seva manera de congraciar-se o d’evadir-se– com de l’excés de sentimentalisme, i alhora exhibeix bona mà per equilibrar els moments còmics i els melancòlics.

La peça clau de la directora, això sí, són els actors. També Tom Hanks és un símbol de bonhomia, i, per tant, potser és lògic que ofereixi un treball esplèndid en la pell de Rogers; i, al seu costat, en la de Vogel, Matthew Rhys exhibeix part de la barreja d’aspror i vulnerabilitat que va polir a ‘The Americans’. En última instància, és la química entre tots dos el que aconsegueix més eficaçment contrarestar l’esquematisme i la previsibilitat de l’arc narratiu.