ADEU A UN REFERENT DEL GÈNERE

Mor Maj Sjöwall, pionera de la novel·la negra nòrdica

L'escriptora sueca, guanyadora del Premi Pepe Carvalho, va crear amb el seu marit, Per Wahlöö, la sèrie del detectiu Martin Beck

zentauroepp21459708 barcelona 07 02 2013   icult entrega del premio pepe carvalh200429190121

zentauroepp21459708 barcelona 07 02 2013 icult entrega del premio pepe carvalh200429190121

2
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La tradició de la novel·la negra nòrdica, caracteritzada per la seva visió crítica de la societat i per trencar el tòpic dels idíl·lics països escandinaus, ho deu tot a l’escriptora sueca Maj Sjöwall, que ha mort aquest dimecres als 84 anys després d’una llarga malaltia sense relació amb el Covid-19. Sense ella, i sense el seu marit, Per Wahlöö (1926-1975), que van crear junts el detectiu Martin Beck –protagonista d’una sèrie de 10 llibres als anys 60 i 70 que en el dia d’avui ha venut uns 10 milions d’exemplars en 40 idiomes–, potser autors com els seus compatriotes Henning Mankell, Stieg Larsson o Camilla Läckberg, a qui van influir, no haurien liderat anys després el ‘boom’ negre que arribava del fred

Malgrat això, la seva mirada crítica també va arribar al gènere. «Estic una mica farta de la novel·la negra. Sempre és el mateix i la majoria, de pèssima qualitat», deia el 2013, quan va viatjar a Barcelona a recollir el Premi Pepe Carvalho, dins del marc del festival BCNegra. Sjöwall (Estocolm, 1935) i Wahlöö eren periodistes, d’esquerres, i militants del Partit Comunista fins al 1968, moment en què el van abandonar quan els soviètics van envair Praga.

«A l’escriure volíem, entre altres coses, descriure com els socialdemòcrates enganyaven la classe obrera, com el poder continuava estant a dalt i els pobres, a baix», deia en una entrevista en aquest diari durant una visita a Madrid. Tots dos van veure en la novel·la negra, «escrivint amb la intenció d’entretenir», un mitjà per arribar a més lectors.  

La mentida dels polítics

En la seva sèrie del detectiu i antiheroi Martin Beck van tractar temes com la xenofòbia, la guerra del Vietnam o el consumisme de la societat capitalista. Sjöwall no es mossegava la llengua: «Els polítics menteixen contínuament, tenen molt poc poder i són marionetes perquè ens governen els diners», opinava.

Sjöwall va començar a treballar als 15 anys a l’editorial Wahlström & Widstrand, va estudiar periodisme i va treballar després com a dissenyadora en revistes de Bonnier, el principal grup editorial suec, que li va encarregar més tard la traducció de diversos llibres. Va ser així com va entrar en contacte amb Wahlöö, que arrossegava un matrimoni infeliç i amb qui va mantenir una relació sentimental que va acabar en casament el 1962.

 

Maj Sjöwall i Per Wahlöö / Arxiu

Va ser idea de Wahlöö que la parella comencés a escriure llibres junts i que publiqués una obra per any. El primer va ser ‘Roseanna’ (1965), i l’últim, ‘Los terroristas’ (1975), i alguns van ser portats al cine. «La política es va separar del poble, i la violència quotidiana es va exacerbar. Descriure la societat que ens envoltava. És d’això que volíem parlar», afirmaria ella anys després, afegint: «El meu marit era molt pessimista. Jo vaig aportar certa humanitat al conjunt».

Notícies relacionades

Amb la prematura mort de Wahlöö a causa d’un càncer va sentir que escriure novel·les, una cosa que «era molt exigent», «havia robat molt temps» als dos fills de la parella. Així que va continuar treballant com a traductora, professora universitària auxiliar i, en menor escala, com a escriptora. Amb el danès Bjarne Nielsen va publicar el 1989 la novel·la ‘Intermezzo danés’, i amb Tomas Ross, ‘La mujer que se parecía a Greta Garbo’ (1990). 

La novel·la negra, no només la nòrdica, ha perdut un dels seus referents.