ELS AUTORS DE 'CARRETERAS INFINITAS'

Sidonie homenatja el turisme de sol i platja a 'Me llamo Abba'

El trio barceloní llança un 'single', avenç del nou àlbum, mentre el seu cantant i compositor, Marc Ros, debuta amb la novel·la que duu el mateix títol

zentauroepp53244529 icult  sidonie200428161559

zentauroepp53244529 icult sidonie200428161559

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

¿Què és més difícil, recuperar la infància perduda o esperar que Abba es reuneixi per fer una gira mundial? Amb els dos supòsits igual d’improbables juga Sidonie en el seu nou material bicèfal: un disc gairebé acabat, l’edició del qual segurament es traslladarà a després de l’estiu, i una novel·la a càrrec del seu cantant, guitarrista i principal compositor, Marc Ros, aquesta ja disponible, ara per ara en versió ‘e-book’. Les dues obres es titulen igual, ‘Me llamo Abba’, i assalten un imaginari pop amb accents ‘kitsch’ i regust generacional.

‘Me llamo Abba’ és també la cançó bandera de l’àlbum, llançada aquests dies en ‘single’, l’única que estava en condicions de publicar-se quan ens va caure a sobre l’estat d’alarma. En el vídeo, veiem Sidonie donant-nos un missatge reconfortant per a temps de conflictes («soy un naufragio, pero también soy una balsa»), amb la blanca Cadaqués com a teló de fons, i presentant-nos el personatge central d’Abba en la figura de Kimberley Tell, cantant i actriu de Lanzarote amb arrels anglodaneses.

Ella fa unes estrofes en francès, i l’escena adquireix un to d’allò més Gainsbourg (es diria fins i tot que Ros té un aire a l’autor de ‘La javanaise’). Però, ¿Sidonie no eren primer de tot una tropa d’anglòfils? «Sí, però una vegada vaig ratllar tots els discos de l’era mod i psicodèlica britànics, vaig aprofundir en el pop francès», revela Ros. «I Gainsbourg és el pont entre els dos mons».

L’any sabàtic que no va ser

Però abans de la cançó va ser l’escriptura del llibre, el primer de Marc Ros, una missió amb la qual va aconseguir carregar-se les nobles intencions de prendre’s un any sabàtic el 2019. «¡Burro de mi! Però em venia de gust ficar-me en aquesta història de ficció, tot i que quan en tenia 50 o 60 pàgines vaig estar a punt de deixar-la». Van cobrar forma els protagonistes: L’Abba i l’Hugo, músics, i el Doménech, «el hippy fan de The Grateful Dead que els ajuda a tirar el projecte endavant».

I l’imaginari de fons: els anys de l’auge del turisme de sol i platja, amb els seus edificis desarrollistas amb noms com Vistamar, Platja Blava o Badia Serena. «L’Abba és una arquitecta frustrada i té certa obsessió per aquesta estètica», explica Ros. «I tot això connecta amb la nostra infància, en els 80, quan els nostres pares ens portaven de viatge a la Costa Brava. Associem aquesta arquitectura a la felicitat».

Mesos sense dormir

Notícies relacionades

Com que els seus protagonistes eren músics, a Ros se li va ocórrer la boja idea que les cançons fossin de veritat, i sense donar-hi més voltes va procedir a compondre-les, una per a cada capítol, i així va donar forma a un àlbum conceptual de Sidonie. Missió intricada. «Em vaig complicar la vida d’allò més. He estat molts mesos sense dormir, amb ansietat i esperant que tot això valgui la pena». Tot perquè la Covid-19 entrés ara en escena, a punt per al sabotatge. Però Ros celebra haver consumat la seva obra, un «acostament a la literatura fet amb molt respecte i també amb un punt de barra i de joc».

L’Abba, el personatge, ho té difícil per tornar a la infància, «perquè no pots reviure el passat», i és poc realista esperar que Abba, el grup (al qual no s’al·ludeix ni una vegada al llibre), reaparegui als escenaris a hores d’ara, amb coronavirus o sense, tot i que, com recorda Ros, fa un parell d’anys es va parlar d’una gira amb hologrames. És igual. «Es tracta de no posar-te a plorar per això». I d’esperar a poder fer els últims retocs a aquest disc: barrejar i masteritzar, essencialment; un treball que no volen fer a distància. «Hem de veure’ns les cares. ¡Jo necessito discutir amb els meus companys!».

Temes:

Música