QUÈ PODEU FER AVUI... A CASA

Filmin estrena 'Pullman', un retrat de l'altra Mallorca vista per dos nens

És el tercer llargmetratge de Toni Bestard, director d''El perfecte desconegut' i 'I am your father'

És un drama social iniciàtic en to realista gairebé documental que recorda a 'The Florida Project'

fotograma-pullman-04

fotograma-pullman-04

3
Es llegeix en minuts
Eduardo de Vicente
Eduardo de Vicente

Periodista

ver +

El realitzador mallorquí Toni Bestard compta amb una filmografia plena de prestigiosos curtmetratges i dos llargs molt interessants. El primer va ser El perfecte desconegut (2011), on l’irlandès Colm Meaney (Cafè irlandès) interpretava un estranger que arribava a un poble de l’illa amb misterioses intencions. La va seguir el 2015 el documental cinèfil I am your father (codirigit amb Marcos Cabotá), que pretenia reivindicar la figura de David Prowse, l’actor britànic que s’amagava darrere de la màscara de Darth Vader, el malvat de La guerra de les galàxies. Avui, el cineasta torna a estrenar (obligat per la situació, a la plataforma digital Filmin), el seu nou treball, Pullman.

 

 

És un drama social centrat en la relació entre dos nens que són veïns i viuen als apartaments Pullman (que existeixen realment). Es tracta d’un antic hotel de luxe reconvertit en petites vivendes en les quals habiten immigrants i famílies de poc poder adquisitiu i en constant deteriorament. Daren és un noi negre que parla en francès amb la seva mare i en castellà amb el seu pare, un obrer de la construcció, família en ple Ramadà. La mare de la Nadia treballa en un hotel i té una germana adolescent que s’ha de cuidar d’ella però es passa el temps enganxada al mòbil i està més pendent d’ana de festa que d’ocupar-se de la nena.

 

 

Una ‘bus movie’ sobre els contrastos

La Nadia se sent sola i s’aferra al seu veí com la seva única esperança de distreure’s. El noi sent curiositat per un reflex que veu des de casa seva i buscaran junts el seu origen. Durant una tarda, tots dos deambularan per Mallorca viatjant amb autobús (podria denominar-se una bus movie, igual que existeixen les road movies), coneixent tota mena de personatges extravagants i sentint-se lliures encara que només sigui per unes hores passant per llocs abandonats, la platja, un centre comercial o unes atraccions.

Els nens viatgen per l’illa amb autobús. / AUDIOVISUAL SINGULAR

El film converteix els contrastos en el seu argument principal. S’inicia amb uns plans de l’ambient lúdic ple de llums dels carrers de la localitat costanera que xoca poderosament amb la humilitat en què viuen els protagonistes. La tercera comparació fa referència als reis que, durant aquells dies, s’allotgen en la luxosa residència del palau de Marivent, que es troba a uns escassos 600 metres dels Pullman.

Al centre comercial, els nois coneixeran un pallasso. / AUDIOVISUAL SINGULAR

Els nens en són els protagonistes i la seva mirada del món que els envolta ens fa recordar a The Florida Project un premiat drama independent nord-americà de Sean Baker de fa un parell d’anys sobre una nena que viu amb la seva mare en un modest motel pròxim als parcs d’atraccions i que, per la poca atenció materna que rep, surt a explorar els voltants. Tant en un cas com en l’altre mostra el que hi ha darrere d’aquests llocs on la gent es diverteix, el costat fosc de dues habituals destinacions turístiques.

Monica Kowalska interpreta la mare de la nena. / AUDIOVISUAL SINGULAR

Un crit d’esperança molt actual

Notícies relacionades

Dura poc més d’una hora i ha sigut rodada amb pocs mitjans en un to realista proper al documental sense noms coneguts més enllà de la polonesa Monica Kowalska (vista a la sèrie Doctor Mateo) o Lara Martorell (Fanny en la sèrie La Veneno) ja que la perspectiva que ens ofereix és la dels dos nens: Keba Diedhou i Alba Bonnin Ostrem. El film parteix del curtmetratge El viaje, firmat pel mateix realitzador el 2002, tot i que en aquella ocasió estava ambientat en l’extraradi madrileny. En els dos casos, el seu trajecte a l’altre costat del paradís canviarà els nens, que tornaran a casa més madurs, disposats a afrontar d’una altra manera la seva adolescència i pretén funcionar com un crit d’esperança en la situació actual.

Lara Martorell és un dels personatges amb qui ensopeguen. / AUDIOVISUAL SINGULAR

Per això, el seu realitzador la contextualitza en el moment que vivim i afirma que «hem de pensar que de tot el que està passant hem de treure una cosa positiva. Si no, estarem acabats com a societat. La situació actual és terrible i molta gent aconsegueix desconnectar, encara que sigui una estona durant el dia, a través de la cultura. Per això vam decidir que havíem d’oferir la nostra petita pel·lícula en aquest moment crucial de les nostres vides. A més, tenint en compte que el missatge final de la pel·lícula és esperançador, potser pugui ajudar més d’un a afrontar millor aquests dies tan complicats». Que sigui així. 

La Nadia descobreix el món que es troba darrere del vidre. / AUDIOVISUAL SINGULAR