Pink Floyd comparteix cada divendres a YouTube els seus millors concerts

Una de les millors bandes de la història va ser Pink Floyd. Resulta difícil descriure la seva música perquè no s’assemblava a res. El seu estil va ser denominat rock simfònic, psicodèlic, progressiu, experimental, espacial i ni se sap quantes etiquetes més va rebre. El cas és que van aconseguir que milions de fans es convertissin en addictes al seu peculiar estil i que les portades dels seus discos, tan oníriques com surrealistes, siguin ja clàssics que van revolucionar el món de l’art. Ara tots podrem disfrutar dels seus concerts ja que, cada divendres durant un mes n’alliberaran un al seu canal de YouTube.

L’anunci va ser realitzat pel seu líder David Gilmour i el bateria Nick Mason. Podem recordar el llegendari enfrontament entre el primer i l’altre gran compositor del grup, Roger Waters, i la mort, el 2008, del teclista Richard Wright. Per tot això, la majoria del material que s’oferirà serà posterior a l’època de Waters, que després es va distingir pels seus sorprenents muntatges entorn del mític disc The Wall.

 

 

Tot el ‘The dark side of the moon’

El primer dels recitals que han compartit és el més famós, l’inoblidable PULSE, que va ser gravat el 2004 a Earls Courts de Londres, del qual han publicat una versió una mica reduïda d’hora i mitja però restaurada. La primera part consisteix en la interpretació ¡íntegra! d’un dels àlbums més mítics del grup, The dark side of the moon amb grans títols com temes com Breathe, On the run, The great gig in the sky (amb especial lluïment vocal de les tres coristes), Money (el seu èxit més comercial) o Us and them. El repertori es completa amb Sorrow (A momentary lapse of reason), Keep talking, High hopes (totes dues de The divisió bell), Wish you were here (en record a Syd Barrett, membre original mort prematurament) i Comfortably nunb (The Wall).

 

 

Les noves ofertes i una actuació històrica

L’oferta que estrenen avui (anuncien que només es podrà veure durant 24 hores) consisteix en un resum del concert sense públic que van oferir a l’històric auditori de Pompeia el 1972, que va ser el germen del documental Pink Floyd: Live at Pompeii. En aquest concert interpreten Careful with that axe, Eugene, A saucerful of secrets, One of this days, Set the controls for the heart of the sun i Echoes. Per a la setmana que ve ja han confirmat que l’1 de maig es podrà veure un especial (An hour with Pink Floyd) de la cadena de televisió nord-americana KQED de San Francisco el 1970, on van gravar temes com Atom heart mother, Cymbaline, Green is the colour o Grantchester meadows.

  

 

Els components de Pink Floyd no van avançar quines seran les pròximes entregues, però sí que hi inclouran moments de les gires d’A momentary lapse of reason iA momentary lapse of reason  The division belli que hi haurà continguts inèdits. En qualsevol cas, al seu canal podem veure algun dels videoclips del grup, i també es troben els fragments de PULSE no inclosos en la gravació anterior (com Another brick in the wall, part 2) i un munt d’al·licients més, com ara la seva última actuació conjunta, el seu emocionant retrobament el 2005 amb motiu del solidari Live 8 en el qual van interpretar quatre temes (Speak to me / Breathe, Money, Wish you were here i Comfortably Numb).

 

 

‘El mur’ de Roger Waters

Fora del seu canal oficial, per als fans de The Wall resulten especialment memorables els diferents concerts de Roger Waters tant el de 1990 per celebrar la caiguda del mur de Berlín (se’n poden veure fragments aquí) com la seva tornada a la capital alemanya el 2010 o el documental de 2015 Roger Waters: The wall, disponible a Apple iTunes, Microsoft Score, Rakuten i Google Play Movies, que alterna imatges del recital amb un viatge del músic per visitar la tomba dels seus avantpassats.

 

 

El cine de Pink Floyd

Per als qui desitgin conèixer la seva relació amb el cine, és curiós destacar que sempre van treballar amb directors europeus. El seu primer contacte va ser a More (1969), un idili lisèrgic firmat per l’alemany Barbet Schroeder i amb fotografia del cubanocatalà Néstor Almendros. S’ocupa de la relació entre un alemany i una nord-americana drogoaddicta que van a parar a Eivissa, on ell acabarà enganxat. Es troba en el catàleg de Filmin però també hi ha una còpia acceptable subtitulada en castellà a YouTube.

 

 

Per conèixer la seva següent incursió a la pantalla gran, Zabriskie Point (1970) no hi ha més remei que recórrer a YoutTube, on es pot veure en anglès sense subtítols. Era un film nord-americà dirigit per l’italià Michelangelo Antonioni sobre els moviments estudiantils revolucionaris a Los Angeles i els seus voltants, el contrast entre un noi antisistema i una jove pacifista i hippy i la seva història d’amor al desert.

 

 

La seva següent experiència cinematogràfica també va arribar de la mà de Schroeder, La vallée (1972), que està a Youtube en versió original francesa amb subtítols en anglès. Explica les aventures de la dona d’un cònsol francès que es desperta en un nou món durant una excursió a un lloc idíl·lic durant la qual descobrirà les drogues i l’amor lliure.

  

 

L’altra gran fita a la pantalla gran del grup va ser la imaginativa adaptació del seu doble àlbum, The Wall (1982) firmada per Alan Parker amb imatges d’aquestes que se’t queden a la retina. Parla de Pink, una famosa estrella del rock marcada pel seu passat que ha anat creant un mur imaginari que l’aïlla del món i pateix constants al·lucinacions. Per veure-la s’ha de recórrer a aquesta playlist de YouTube sense subtítols o recórrer a les botigues ‘online’. Un munt de recursos per disfrutar d’aquest grup inimitable que sempre evoca imatges i que mai passa de moda.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’