'Victory day': el trauma és una festa

Cada 9 de maig, a diversos països –especialment els que van pertànyer a la Unió Soviètica o a l’Europa comunista– es commemora la victòria de l’Exèrcit Roig sobre els nazis a la segona guerra mundial. Sorprenentment, l’esdeveniment se celebra també a diferents punts de Berlín. I un d’aquests, el parc Treptower, és l’escenari on l’ucraïnès Sergei Loznitsa col·loca estratègicament la seva càmera per capturar la multitud.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

A través d’ella contemplem qui porta uniformes i vestits típics, qui fa incomptables ‘selfies’, qui fa onejar banderes i qui pronuncia discursos. Veiem adolescents que practiquen coreografies marcials, àvies que porten velles fotos de soldats, grups d’amics que beuen vodka i canten cançons tradicionals mentre altres assistents fan cua per acostar-se al monument que recorda els soviètics caiguts en combat i un home, òbviament ebri, que porta una samarreta estampada amb un bust de Putin que recorda ‘Terminator’. Al parc coincideixen ‘motards’, grups escolars, veterans de guerra i turistes per formar un embolic d’actituds, tendències polítiques i ideologies.

Immersió total

Loznitsa deixa que l’espectador deambuli per les imatges com un visitant més, que senti fragments d’àudio i trossos minúsculs de converses i arengues. Per moments, la pantalla s’omple fins a tal punt de gent que es converteix en un mer garbuix de formes i colors, i tot això és capturat de la manera més austera. A la pel·lícula no hi ha veus en ‘off’, ni bustos parlants, ni música que no sigui diegètica, ni cap tècnica que obstaculitzi la nostra immersió. I aquesta aposta formal no és l’únic punt de connexió entre ‘Victory day’ i una altra no-ficció recent de Loznitsa, ‘Austerlitz’ (2016), en què va documentar el turisme comercial als camps de concentració alemanys; a les dues pel·lícules l’important no és el que els assistents commemoren, sinó quins són els seus veritables motius per fer-ho. Sobre el paper una oportunitat per plorar els que van morir a la guerra, la cita de Treptower es revela en canvi com una elegia per la pèrdua de la identitat soviètica, i com una aterridora celebració del nacionalisme més fanàtic.