CRÍTICA

'Diez planetas': horitzons insòlits

Yuri Herrera abandona el món conegut amb la pretensió d'escrutar i explorar zones curioses i rares

yuri-herrera

yuri-herrera

1
Es llegeix en minuts
Ricardo Baixeras
Ricardo Baixeras

Crític literari

Especialista en en literatura llatinoamericana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Yuri Herrera (Actopan, Mèxic, 1970) és un escriptor exacte en l’exploració de mons alternatius i vides de personatges insòlits que en nombroses ocasions estan ocupats i preocupats per la sorpresa que l’assola. 

Notícies relacionades

Aquests deu planetes per als quals Herrera ha dissenyat un llibre unitari en forma de relats amb un mateix aire de família ve a dir clarament que aquesta sorpresa no depèn d’un disseny exterior, intergalàctic, terrorífic o ple d’éssers inimaginables, adscrits tots còmodament al que volem anomenar ciència-ficció o literatura distòpica. Els ‘Diez planetas’ existeixen. Però aquí no està el quid de la qüestió. No. L’estranyesa en Herrera nia a l’interior del llenguatge, en com mirar d’una manera complexa la senzillesa de la quotidianitat, que es converteix en xifra d’alguna cosa més, i en com abordem la lectura d’uns relats que més que mai dibuixen una lògica temporal molt similar. S’abandona el món conegut amb la pretensió d’escrutar i trobar horitzons insòlits i rars el futur dels quals es converteix en present, una proximitat que cadascun d’aquests relats inscriu en una recerca lingüística. Per això es poden buscar «tresors inimaginables... a través del nas», convertit de sobte en una gramàtica, en una manera de llegir tot l’univers. 

En tots els relats el setge decisiu no és extraterritorial, tot i que aparegui la pretensió de conquerir un territori verge, llunyà o insòlit, sinó establert en la mateixa solitud, xifra d’absències amb què han de torejar uns personatges ubicats a la frontera que nua el finit amb l’infinit.