Mor Rubem Fonseca, un dels grans escriptors brasilers

Rubem Fonseca, guanyador del premi Camoes i un dels principals exponents de la literatura del Brasil, va morir aquest dimecres als 94 anys després de tenir un infart a la seva residència, a Rio de Janeiro. La defunció de Fonseca va provocar un fort impacte en mitjans culturals. En un país de sonores querelles polítiques i també artístiques, el seu nom era objecte d’unanimitats: es tractava d’una figura central de la narrativa de la segona meitat del segle XX. La seva influència s’ha deixat sentir en diverses generacions.

«Jo vaig escriure 30 llibres. Tots plens de paraules obscenes. Nosaltres, els escriptors, no podem discriminar les paraules. No té sentit que un autor digui ‘això no ho puc utilitzar’», va dir el 2015 quan l’Acadèmia Brasilera de Lletres li va entregar el premi Machado de Assis. Fonseca només parlava a través dels seus llibres. Han sigut molt escasses les seves intervencions en els mitjans de comunicació. Va ser un admirador de la intimitat i el sigil fins al punt de ser comparat amb el nord-americà Thomas Pynchon, amb qui, es va arribar a dir, mantenia una relació epistolar. El silenci de l’autor d’‘El cas Morel’ afavoria les llegendes.

Fonseca deixa una sèrie de novel·les extraordinàries, entre les quals ‘Agosto’, sobre el suïcidi del president Getulio Vargas, ‘Buffo & Spallanzani’, traduïda primerament a Espanya com a ‘Pasado negro’, i ‘Diario de un libertino’.  Nascut a Juiz de Fora, a l’estat de Mines Gerais, però carioca d’adopció, Fonseca llega a la literatura brasilera un dels seus personatges més entranyables: Mandrake, un detectiu tan erudit com amant de les dones, tan cínic i singular que se’l pot ubicar a l’altura del Philip Marlowe, de Raymond Chandler. ‘El gran arte’ es titula una de les seves novel·les majúscules. Però el «gran art» de Fonseca és haver utilitzat un suposat gènere «menor», el policial, per alterar les coordenades de la ficció del gegant sud-americà. «Per a molts, va ser responsable de portar una mentalitat urbana a la literatura brasilera», va assenyalar el diari ‘O Globo’. «Se li atribueix la fundació d’una nova era en la ficció nacional, que es va fer més urbana després d’ell», va considerar Folha de São Paulo.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Segons el novel·lista i dramaturg carioca Sérgio Sant’Anna, Fonseca va deixar una «empremta inoblidable». «En relació amb Rio de Janeiro, que és la meva ciutat, deixa una obra que crec que es pot comparar amb Machado de Assis», va afegir. Els especialistes no dubten també a assenyalar que és molt difícil trobar al Brasil un escriptor de contes curts que no estigui marcat per ‘Lucia McCartney’ i ’Feliz año nuevo’, els llibres de narracions curtes que es van convertir en referències dels lectors, especialment en els anys seixanta i setanta. 

‘Feliz año nuevo’ va comptar al seu torn amb l’aura d’haver sigut censurat per la dictadura militar que va governar entre 1964 i 1985. L’estil àcid, violent, sec i directe, amb bones dosis d’erotisme, va resultar intolerable per als guardians dels bons costums. En cert sentit, Fonseca, guanyador del premi Juan Rulfo, que va rebre de les mans del colombià Gabriel García Márquez, mai va deixar d’incomodar. Pocs mesos enrere, la Governació de l’estat de Rondonia va ordenar la retirada de les escoles públiques de desenes dels seus títols per considera «inadequat» els seus continguts. Després va fer marxa enrere en la seva decisió davant de l’onada de repudis que va inundar la premsa.