El Festival Mecal 'online' ofereix més de 250 curts compromesos i arriscats

Fa molt temps en una galàxia molt llunyana algunes sales tenien el sa costum de completar les seves sessions cinematogràfiques amb curtmetratges que acompanyaven les pel·lícules d’estrena. Així es van produir fenòmens molt curiosos com el de Potser no sigui massa tard, (1988), debut del redactor d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, Txerra Cirbián, que va veure mig Barcelona, ja que es va tirar un any i mig al Casablanca precedint l’exitosa Bagdad Café. Desgraciadament, el curt ha desaparegut comercialment dels cines però alguns festivals intenten remeiar aquest oblit.

 

Un dels més importants és el Mecal que aquest any haurà de celebrar-se ‘online’ i estarà disponible fins al 26 de maig a IndieHomeTV. Inclou ni més ni menys que més de 250 pel·lícules distribuïdes en 21 apartats. Pot veure’s tot el festival per tan sols 12 euros o una sessió concreta (de quatre a nou curts en funció de la seva durada) per 2,5 euros. En tenim per a estona perquè inclou hores i hores de cine compromès i, en alguns casos, arriscat que ens sorprendran. Donada la immensa oferta, hem intentat seleccionar uns quants treballs per facilitar-ne l’elecció.

  

 

Secció Internacional i algunes d’animació

Un dels més extensos és l’Internacional  on podem visionar Xiao Xien, un curt espanyol rodat en xinès amb estètica a l’estil Wong Kar-wai sobre una jove costurera els sentiments de la qual surten a col·lació quan una amiga s’emprova un vestit vermell. La finlandesa The stick té aire de comèdia ja que un pare, davant de la insistència de la seva filla que vol tenir un gos, la desafia a passejar un pal tres vegades al dia amb conseqüències inesperades. L’humor negre presideix la lituana Dummy, l’estrambòtica recreació d’un crim amb la policia, l’assassí i un ninot sense rostre, mentre que la iraniana Exam és un drama sobre una jove que, minuts abans d’assistir a un examen, és obligada pel seu pare a portar un paquet a un amic.

  

 

També molt àmplia és la programació d’animació de la qual destaquem la txeca Daughter, amb titelles de paper maixé, en qui una noia el pare de la qual és en un hospital rememora la seva relació després de trobar un ocell mort. Molt diferent és la polonesa Acid rain, un viatge al·lucinogen sobre una parella que viatja en caravana cap a una rave. Tot un tripi. Podem complementar-la amb la secció Trash Anim amb la divertida cinta francesa Chicken of the dead, amb aires de còmic gore, sobre un empresari dedicat a la cria i venda de pollastres que provoca que els seus clients es converteixin en agressives gallines. Una altra opció és l’hongaresa Mr. Mare on un home crea un estrany ésser diminut amb inquietuds artístiques al qual cuida i mima.

  

 

Un apartat infantil i un altre de nous talents

Els nens tenen l’apartat Infantil on s’exhibeixen petites joies com la txeca The kite, poètica i màgica visió amb figures de cartró de la relació entre un nen i el seu avi que viu al camp i li ensenya a manejar un estel. Me a monster? és un curt català sense paraules sobre la insòlita amistat entre un monstre que viu tranquil al seu planeta i un robot que arriba fins allà en una nau espacial.

  

 

També hi ha un espai dedicat als nous talents catalans i espanyols. En el primer destaquen la premiadíssima Suc de síndria (Goya, Gaudí, Festival de Màlaga...) sobre com recompon la seva sexualitat una dona després d’haver sigut víctima d’una agressió sexual i Vaca, firmada i protagonitzada per l’actriu Marta Bayarri, la qual dona vida a una dona que treballa en un escorxador i pren una decisió que canvia la seva vida. En el segon, la commovedora La Tierra llamando a Marta és una bonica història d’amor que mostra la dificultat per mantenir una discussió de parella quan un dels dos és sordmut mentre que Benidorm 2017 versa sobre el retrobament entre una dona que regenta un hotel en aquesta localitat (una sorprenent Yolanda Ramos) amb el seu fill mentre esperen l’arribada d’un tsunami.

  

 

Terror, ciència-ficció, sexe i feminisme

El festival aposta pel cine denominat de gènere com el terror de la francesa Playground, en blanc i negre, on un tipus és agredit per una jove que pensava que la volia assetjar i consolat per una altra que la portarà a una situació inesperada o la desbaratada Miss Mbulu on, amb frases indesxifrables i animació, es mostra un fenomen paranormal centrat en una estranya càmera a la qual s’enfrontarà una espiritista. En ciència-ficció trobem Nimic, un treball del grec Yorgos Lanthimos més semblant a Canino que a La favorita, on Matt Dillon és un violoncel·lista que ensopega amb una misteriosa jove que repeteix tot el que diu mentre que Madrid 2120 (Goya d’animació) mostra una capital a l’estil Blade Runner on un taxista com el d’El quinto element es veu obligat a prendre una decisió bàsica per al futur.

  

 

El sexe té diversos exemples com la secció Curtmetratges eròtics on trobem el documental DIYSEX que aplica la tècnica de Do It Yourself (Faci-ho vostè mateix) a una dona que vol rodar una pel·lícula porno ètica i feminista i interroga els professionals de la indústria o la russa Thing positive!, en la qual una inspectora de control animal té una particularitat a l’hora de practicar el sexe que l’allunya dels homes. La seva part més amarga la descobrim a #Metoo amb la dura pel·lícula sueca Incidents-Way home, que recrea en dibuixos animats diversos testimonis reals sobre la inseguretat de les dones a l’hora de tornar a casa o la francesa Un momento inolvidable, en la qual una jove té l’oportunitat de fer una entrevista a la seva estrella de cine favorita, però haurà de fer front a una situació molt desagradable.

 

Humor, homosexualitat i molt més...

A l’apartat Comèdies destaquen To plant a flag, que transcorre a la Islàndia de l’any 1966 on dos astronautes nord-americans (un és un habitual del cine de Wes Anderson, Jason Schwartzman) fa pràctiques per a la NASA i tenen un absurd enfrontament amb un granger o l’escatològica Doing big jobs, en la qual una dona intenta dissimular els seus cargolaments de ventre al lavabo d’una discoteca mentre, al costat, una parella discuteix. L’homosexualitat és abordada a LGTBIQ+ amb exemples com la brasilera Entre, hereva de La ventana indiscreta hitchcockiana, sobre una dona fascinada pels sensuals balls d’una veïna i decideix passar a l’acció o la lluminosa pel·lícula belga Provençe en la qual una nena descobreix l’homosexualitat durant un estiu en un càmping.

  

 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Hi ha la secció Oblicua sobre films una mica més extrems, documentals (com un sobre David Lynch), films artístics, ecologistes o sobre la immigració, una llista inacabable de petits grans treballs que poden agradar-nos o no, però gairebé segur que ens faran pensar. ¡Llarga vida als curts!