CRÍTICA DE CINE

'The ghoul': al laberint de la ment

És inevitable relacionar 'The ghoul' amb Lynch, però també amb pel·lícules de sèrie B, amb un marcat pòsit atmosfèric i una terbolesa moral críptica, en què batega l'estranyesa

ghoul

ghoul

1
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

The ghoul ★★★★

Direcció:  Gareth Tunley

Repartiment:  Tom Meeten, Alice Lowe, Rufus Jones, Niamh Cusack, Geoff McGivern, James Eyres, Paul Kaye

Títol original:   ‘The ghoul’

País:  Regne Unit

Durada:  81 minuts

Any:  2016

Gènere:  ‘Thriller’ psicològic

Estrena:  8 d’abril del 2020 (Filmin)

Adscrit a l’entorn artístic del director britànic Ben WheatleyGareth Tunley ha confirmat la seva capacitat per crear un univers molt particular a ‘The ghoul’, la seva ‘opera prima’ –que s’estrena ara a Filmin–, en què comparteix amb el seu padrí el gust per distorsionar la quotidianitat per submergir-nos en un malson obsessiu, asfixiant i amb un punt lisèrgic.

Tunley ens proposa endinsar-nos a l’interior d’una ment malalta, la del Chris (Tom Meeten), un misteriós home que acudeix a teràpia i del qual resulta impossible saber si el que explica pertany a la realitat o és fruit de les seves intricades fantasies. Així, l’itinerari es configura a tall d’investigació al voltant d’aquesta figura plena d’incògnites, a través de la qual es genera un joc de miralls entre l’espai físic i el mental.

Notícies relacionades

El director aconsegueix compondre un exercici d’estil que ens condueix per dues rutes paral·leles, que s’entrecreuen fins que resulta impossible saber per quina estem transitant, fins que totes dues convergeixen en un bucle infinit de bogeria.

Resulta inevitable relacionar ‘The ghoul’ amb ‘Carretera perduda’, de David Lynch, però també amb pel·lícules pròximes a l’esperit de sèrie B, amb un marcat pòsit atmosfèric i una terbolesa moral críptica en què batega l’estranyesa.