'El libro de los monstruos': Bestiari grotesc

Juan Rodolfo Wilcock, extravagant fins a dir prou, és un rar entre els rars que va donar vida a Caifás en ‘L’evangeli segons sant Mateu’ de Pasolini, que va traduir a l’espanyol a T.S. Eliot, Kafka i a l’italià Shakespeare, Flaubert, Borges, Joyce o Beckett. Argentí exiliat a Itàlia que escrivia en italià va publicar pòstumament ‘El libro de los monstruos’ el 1978, un llibre Wilcock en estat pur com ho eren ‘El estereoscopio de los solitarios’ o La sinagoga de los iconoclastas’’ al qual Bolaño considerava un dels millors llibres que s’han escrit en el segle XX i una obra mestra de l’humor negre i a la qual comparava amb ‘Tristam Shandy’ de Sterne.

Los monstres que habiten en aquest llibre genial mostren ben clarament que la comunicació amb l’altre és impossible, que els cossos desmembrats provoquen unes metamorfosis kafkianes, ratllant el fantàstic i el sobrenatural i que, vistes en el seu conjunt, no són si no el bestiari grotesc d’una degradació sense fi: Anastomos recobert de miralls, Mano Lasso transformat en un home de plomatge blanc, Zulemo Moss convertit en cendrer, el discjòquei Nuno Tuno, convertit en una crisàlide, exerceix les funcions de fals oracle, el matrimoni Doppo posant ous, el doctor Ugo Panda amb un cervell de la mida d’una avellana, el crític literari Berlo Zenobi, és «una massa de cucs, un garbuix de forma indefinida» o el cas de Fulvia Net, una dona en estat de putrefacció.«El

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

boceto del mundo» l’«home, paradigma del monstre» encarna la irracionalitat de l’existència i la impossibilitat de la vida en comunitat descrita en aquesta novel·la coral i al·lucinada com un absurd i concebut aquell com un misteri insondable.