Mor el gran compositor i director polonès Krzysztof Penderecki

Als 86 anys va morir el compositor i director d’orquestra polonès Krzysztof Penderecki, un dels músics més importants de la seva generació, autor d’un ampli catàleg d’obres simfòniques, vocals i de cambra, amb especial dedicació a la música sacra. Eclèctic, visionari i inquiet, va ser a més un reconegut compositor de bandes sonores de pel·lícules, entre les quals es troben algunes de tan cèlebres com ‘El resplandor’, de Stanley Kubrick, o ‘L’exorcista’, de William Friedkin.

Inclassificable –fins i tot se’l titllava de ‘postpostromàntic abarrocat’ per peces com el seu ‘Concerto grosso per a tres violoncels i orquestra’ (2001) o els seus ‘concerti grossi’ per a cinc clarinets–, a la seva obra es barrejaven tota mena de llenguatges portant-los sempre al seu terreny, des de sons i formes arcaiques a les més modernes, sense donar-li l’esquena, en els seus últims anys, a la tonalitat malgrat les seves influències de Webern o Boulez, que s’aprecien sobretot en les seves primeres etapes. Apostava per tímbriques innovadores i d’acusats contrastos lírics continuadors de la tradició de Stravinski, reconeixent-se com a rupturista i emmarcant la seva música en atmosferes plenes d’‘ostinati’ i de partícules rítmiques de gran llibertat formal. A les seves obres amb instrument solista explorava tots els recursos expressius possibles, tal com es va poder veure a Barcelona a la temporada de l’OBC, quan el març de 2003 va pujar al podi de l’Auditori per dirigir personalment la primera de les obres abans citades.

Nascut a Debica, Polònia, el 23 de novembre de 1933, en la seva llarga carrera començada a mitjans del segle XX va arribar a escriure vuit simfonies completes, una passió –‘Segons San Lluc’, 1969– i diversos formats de música religiosa, des d’oratoris –com el seu famós ‘Rèquiem polonès’, un dels quatre que va concebre– a antífones, i l’òpera ‘La màscara negra’, amb llibret seu i del director d’escena Harry Kupfer. Va evitar, això sí, la música electrònica; per aconseguir efectes greus de percussió, va inventar un instrument, el ‘tubàfon’.

Prolífic creador de música vocal, la seva inspiració va ser decididament més espiritual que operística, per la qual cosa el seu nom es considera fonamental en la creació de música sacra contemporània. Per això la seva vinculació amb festivals d’aquest àmbit, com la Setmana de Música Religiosa de Conca en la qual va estrenar més d’una obra. Reconegut europeista, la seva última visita a Espanya la va realitzar el 2017 convidat per la Fundació Albéniz com a compositor resident de l’Acadèmia de l’entitat a Santander.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Com a director sobresortia pels seus punts de vista extravertits i fins a gairebé efectistes, apostant per ‘tutti’ en fortissimo gairebé eixordadors si feia falta, tot i que no molt donat als detalls expressius o melodramàtics. Entre moltes altres distincions –graus acadèmics, cinc premis Grammy–, va ser reconegut el 2001 amb el Premi Príncep d’Astúries de les Arts.

La notícia de la seva mort la va donar a conèixer la seva família el 29 de març; va morir a Cracòvia víctima d’una llarga malaltia.