ENTREVISTA

Lu Rois: «D'això n'hem de sortir amb la millor versió d'un mateix»

La cantant i pianista de Sabadell publica 'Microcosmos', un disc inspirat en l'«experiència silenciada de la maternitat», que estrena aquest divendres amb un concert a Instagram

zentauroepp52930891 icult200326160056

zentauroepp52930891 icult200326160056 / MONICA BEDMAR

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

Lu Rois ha fet un disc al voltant de les seves sensacions entorn de la maternitat i que ens parla de superar pors i traumes ancestrals. Obra de cançons càlides, de somni, amb electrònica, guitarres cristal·lines i la seva veu de fada sortida de l’altre costat del mirall, cuinada amb dos productors de confiança, Santi Careta i Laia Vallès. ‘Microcosmos’ veu la llum aquest divendres, dia en què l’estrenarà en un petit concert en ‘streaming’ a través d’Instagram (19.00 hores).

Al seu disc anterior, ‘Clarobscur’ (2017), s’hi intuïa una presència inquietant: «la fosca», n’hi deia. En aquest àlbum semblaque s’hagi quedat enrere. ¿Què ha passat?

Aquella foscor tenia a veure amb la tristesa que m’ha envaït durant tota la meva vida. Però ara, amb la maternitat, tens menys temps per a la mirada introspectiva, i aquesta part de mi s’ha esvaït. ‘Microcosmos’ reflecteix la transformació que he viscut amb la maternitat. M’he allunyat del so del piano, de les cordes i de l’ambient acústic, per donar-li una sonoritat més sintètica, volàtil i etèria. I he intentat que les lletres reflecteixin un jo més universal.

¿Aquest és un disc pensat perquè l’escoltin particularment les joves mares?

Crec que elles el podran entendre molt bé. M’agradaria que arribés a les mares, i als projectes de mare, i als pares i als entorns familiars, per entendre i abraçar la maternitat i tot el que se sent en solitud. Tinc la sensació que estic donant veu a una experiència molt silenciada, la maternitat i el procés postpart. La música pot ser un altaveu per a moltes emocions que de vegades pensem que només sent una mateixa, i pot oferir un descans a qui es trobi en aquesta situació.

«S’idealitza la imatge de la mare com a figura protectora, sempre al seu lloc, i no sempre és així»

‘Microcosmos’ veu la llum en un món una mica diferent del que estava previst.

Aquest confinament és una bufetada a la cara, però tinc l’esperança que tothom surti d'aquesta situació amb la millor versió d’un mateix i després d’una cura d’humilitat. Aquest procés és similar al del postpart: de sobte, canvien els tempos, com quan se t’acaba la baixa de maternitat i no estàs preparada ni físicament ni emocionalment per tornar a treballar, i cau el teu estatus econòmic.

Un ritme de reggaeton es cola a ‘Andròmeda’, peça en la qual intervenen Los Sara Fontán, és a dir, Sara Fontán (violí) i Edu Pou, de Za! (bateria). ¿Com se li va ocórrer jugar amb un patró tan allunyat?

Aquest tema connecta amb els meus fantasmes, però donant-los una visió nova. La maternitat m’ha ajudat a desprendre’m de la toxicitat, dels vincles que em ferien, i un d’ells és el que tinc, o no tinc, amb la meva mare, que m’ha perseguit sempre i que ha alimentat una mena de culpa. S’idealitza la imatge de la mare com a figura protectora, sempre al seu lloc, i no sempre és així. Des del meu primer disc parlo d’aquesta mena de fantasma. I a ‘Andròmeda’ vaig trobar la manera d’enfrontar-m’hi, pensant en el que volia transmetre al meu fill i tancant el vincle amb la meva mare. Una cosa per la qual et sents jutjada: trencar aquest vincle és un tabú. Era molt tempestuós, però vaig necessitar treure-ho tot i convertir-ho en una cosa diferent. Vaig reconduir els mateixos arpegis de piano i em va sortir aquest ritmet. Per foragitar els fantasmes des de la festa i l’alegria.

Parla de coses molt personals.

Exposar-ho em fa molta vergonya, però el més bonic és que cadascú s’ho faci seu. He intentat treballar amb el llenguatge de manera que una història pugui ser entesa des de prismes diferents.

Notícies relacionades

La presentació del disc continua estant prevista per al 14 de maig al CAT. Abans, aquest divendres, oferirà un concert en ‘streaming’ a través d’Instagram.

Com de tot això n’hem de sortir fent pinya, ha sorgit aquest concert en ‘streaming’, en el qual he convidat Werens, artista de grafiti; Maria Montserrat, que dibuixarà; Elisabeth Ollé, que ballarà, i David Fernàndez, que recitarà un poema d’Erri de Luca. La data del CAT, de moment, continua en peu. Quan surt un disc tens una ànsia per compartir-lo, i aquesta vegada m’he quedat a mig camí. Però potser ara serà més possible escoltar l’àlbum amb atenció.

Temes:

Música