Cultura de quarantena: les estrenes cinematogràfiques a les plataformes de 'streaming'

Al segle passat, durant les grans crisis econòmiques, el cine va ser sempre una vàlvula d’escapament. Durant la Gran Depressió va proliferar a Hollywood la producció de films fantàstics com ara ‘King Kong’, i de comèdies trepidants com ara ‘Sucedió una noche’, ‘La gran aventura de Silvia’, ‘Quina fera de nena!’ i ‘Los viajes de Sullivan’, gèneres escapistes que, no obstant, no giraven l’esquena al problema: la primera seqüència de la mítica primera pel·lícula sobre el rei Kong mostrava una noia sense feina ni diners robant una poma al mercat, mentre que ‘Sucedió una noche’ i ‘Los viajes de Sullivan’ concentraven el periple dels seus herois i heroïnes pels camps de rodamons i zones sense possibilitat d’ocupació.

En ple segle XXI, amb la pandèmia del Covid-19 tancant les sales de cine (a més de teatres, museus, llibreries, locals de música, superfícies de lleure i tot el que el virus s’està carregant), les pel·lícules potser no serveixen de via d’escapament de la crua realitat com llavors, però haurien d’ajudar a suportar millor la situació (juntament amb les sèries, esclar). I el que en els anys 30 del segle passat no podria haver sigut, ara sí resulta possible gràcies a l’‘streaming’ que, ves per on, lluny de ser un obstacle directe per a la distribució cinematogràfica en sala, es converteix –durant unes setmanes, esperem que poques– en un alleujament.

Les plataformes són ara mateix un bàlsam per al cinèfil, per al consumidor parcial de cine i per a qualsevol que es vulgui evadir una estona davant una pantalla, ja que no pot anar a la sala a riure, a passar por o a inquietar-se amb una trama criminal al costat d’un grapat més d’espectadors. Diverses plataformes han avançat les seves estrenes i organismes públics, com les filmoteques, ofereixen també una selecció ‘online’ dels seus fons. És temps, també, perquè de sobte apareguin obres que potser continuarien sent invisibles si la situació fos, feliçment, molt diferent.

Netflix proposa en aquest últim tram de març films com ara ‘Ultras/Hinchas radicales’ (a partir del divendres 20), producció italiana centrada en un dels membres més actius de Los Apache, el grup radical de seguidors de l’equip de futbol del Nàpols; ‘Crip Camp’ (dia 25), documental produït per Barak i Michelle Obama sobre un campament d’estiu per a joves discapacitats a finals dels anys 60; ‘El sommelier’ (dia 27), un drama gastronòmic i afroamericà, i ‘El declive’ (dia 28), un ‘thriller’ canadenc ambientat en un camp d’entrenament en què s’ha comès un crim.

Netflix també estrena el 25 de març ‘Hogar’, un drama criminal protagonitzat per Javier Gutiérrez, Mario Casas i Bruna Cusi que havia de participar en el cancel·lat festival de Màlaga. El dirigeixen els germans Àlex i David Pastor –responsables de dues pel·lícules sobre pandèmies mortals, ‘Infectats’ i ‘Els últims dies’, que potser avui recorden com un malson– i se centra en un antic i exitós executiu publicitari que ha d’abandonar el seu luxós apartament per culpa de la crisi i acaba espiant els nous inquilins de la que va ser casa seva.

Per la seva banda, Movistar+ recupera a l’abril un film de fa tres anys, ‘Django’, centrat en la figura del guitarrista de jazz Django Reinhardt i amb banda sonora de Warren Ellis, col·laborador de Nick Cave, i estrena ‘Incitación’, pel·lícula israeliana que reconstrueix els fets previs a l’atemptat mortal patit el novembre de 1995 pel president d’aquell país, Isaac Rabin, des del punt de vista del seu assassí. Disney+ s’hi suma amb la seva curiosa i hiperrealista nova versió de ‘La dama y el vagabundo’ (dia 24).

Nova dimensió

Altres títols acabats d’estrenar que adquireixen ara una altra dimensió són ‘Spenser: Confidencial’ (a Netflix des del passat dia 6), l’última i robusta pel·lícula de Peter Berg amb Mark Wahlberg, una barreja d’acció i comèdia ambientada al sud de Boston; i ‘Jay y Bob el silencioso: el reboot’ (a Movistar+ des de finals de febrer), la tornada de Kevin Smith als seus personatges més estimats.

Per a la cinefília més irreductible, una bona notícia de part de Filmin: ‘La flor’, pel·lícula del director argentí Mario Llinás, de 13 hores de durada, estarà disponible durant un temps limitat (fins que acabi el confinament). S’ha convertit en una de les obres mítiques en festivals i esdeveniments diversos en els dos últims anys. La seva llarga durada ha fet impossible l’estrena comercial i Llinás l’ha cedit gratuïtament a diferents plataformes durant la crisi sanitària.

Filmin estrena també aquests dies el projecte ‘The Filmin Times’. un recorregut per la història europea contemporània a través del cine. El seu disseny és el d’un diari digital sobre el qual l’usuari pot navegar rastrejant esdeveniments concrets i les pel·lícules que tracten d’això. D’aquesta manera, podrà veure’s per primera vegada en plataforma digital la magnífica ‘Shoah’ (1985), el documental definitiu de Claude Lanzmann sobre l’Holocaust.

Les filmoteques

Notícies relacionades

Serrat corona la seva trajectòria

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

No només les plataformes han reaccionat amb certa rapidesa aprofitant el buit temporal deixat pel tancament dels cines. Institucions públiques com les filmoteques també aporten el seu gra de sorra per fer una mica més suportable el confinament. Filmoteca Espanyola, en col·laboració amb Egeda (Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals), ha creat el canal Doré en casa en el seu compte de Vimeo en què, des del 15 de març, s’ofereixen pel·lícules espanyoles recentment restaurades i recuperades per la Filmoteca, a més d’altres clàssics de la nostra cinematografia. Durant tres dies es programarà un títol ‘online’ i gratuïtament, que serà substituït per un altre a les 12.00 hores del quart dia, i així successivament.

Filmoteca Espanyola, aquesta vegada en associació amb Filmin, programarà ‘online’ d’aquí uns dies una selecció de 65 pel·lícules vistes a la sala Doré de Madrid durant els últims tres anys, entre les quals hi ha obres de Pedro Almodóvar, Martin Scorsese, Peter Weir, Federico Fellini, Kenji Mizoguchi, Abel Ferrara, Lucrecia Martel, Carlos Saura i Andrew Dominik. Per la seva banda, Filmoteca Basca, des del seu compte de Vimeo, ha penjat els seus fons d’arxiu així com les taules rodones i diàlegs entre cineastes organitzats en els últims anys.