PROBLEMA GLOBAL

El coronavirus devasta la indústria xinesa del cine

La crisi sanitària ha arrasat tota la cadena productiva: actors, estudis, inversors, distribuïdors, sales de cine...

fcyhhcrzffai5gjmofmgzs3q34

fcyhhcrzffai5gjmofmgzs3q34

2
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

Ni Mulan, la indòmita jove que disfressada d’home va capitanejar exèrcits contra els huns, s’acosta a les sales xineses. Tampoc James Bond. El coronavirus ha paralitzat la indústria quan la Xina s’aprestava a rellevar els Estats Units com el primer mercat global. Cines tancats, estrenes posposades sine die, rodatges paralitzats, companyies a punt del col·lapse... i la desassossegant incertesa de quan tornarà la normalitat. Els pronòstics més optimistes parlen d’abril però és dubtós que molts aguantin fins aleshores sense exempcions fiscals, crèdits tous i altres ajuts. És complicat pagar lloguers i salaris sense una entrada venuda a tot el país.

El sector confiava en les vacances d’Any Nou per rescabalar-se de mesos turbulents per la redoblada censura i la campanya contra l’elefantíaca evasió fiscal. El virus va frustrar els plans. El govern va ordenar el tancament de les 70.000 sales del país el 24 de gener i els 1.500 milions de dòlars previstos, la sisena part de la recaptació anual, es van esvair. Les restriccions també van llançar el candau a Qingdao i Henglian als dos principals estudis del país.

El tsunami escombra tota la cadena: actors, estudis, inversors i distribuïdors. Els acomiadaments, retallades salarials i fallides colpegen una indústria que a cavall dels seus 1.400 milions de consumidors havia sextuplicat els seus ingressos en taquilla des del 2010. Avui alguns analistes temen que caiguin a la meitat perquè només l’oci online agraeix les quarantenes. Els vídeos curts de plataformes com Douyin o Kuaishou, alguns de bloguers que narren l’àrdua vida a Wuhan, assoleixen visualitzacions milionàries aquests dies. El quadro ha empès productores cap a estratègies inèdites, com la cessió dels drets d’exhibició a plataformes online, que han sigut descrites com fellonies pel gruix del gremi. Ho va fer la productora Huanxi amb «Perdut a Rússia», la que havia de ser la seva pel·lícula de l’any.

Calamitós per al cine local

Notícies relacionades

La crisi va sepultar la modesta productora d’animació pequinesa que donava feina a Wu Chin. «Ens van dir que treballéssim des de casa però és necessari un servidor potent que no teníem i es va fer impossible», assenyala. Va ser reclutada després per a la pel·lícula d’un prestigiós director xinès amb el rodatge acabat de concloure i l’estrena del qual estava prevista per a l’estiu. «Serà impossible. Perdem diners cada dia i tinc por de ser acomiadada. En condicions normals és senzill trobar feina en la indústria, però ara està morta», afegeix.

El redisseny del calendari d’estrenes és impossible desconeixent quan reobriran els cines però els experts ja alerten del coll d’ampolla. Serà terrible per a les 34 pel·lícules estrangeres permeses cada any que confien en el mercat xinès per quadrar comptes. I serà calamitós per a les nacionals. Són temps delicats per a una indústria que encara plora Chang Kai, director de cine de Wuhan, mort al costat de tres familiars mentre complia la quarantena domiciliària.