CRÍTICA

Jonas Brothers, adolescència eterna al Sant Jordi

El trio de New Jersey va presumir de la seva col·lecció d'èxits pop d'ahir i avui en el seu debut a Barcelona

zentauroepp52341390 barcelona  17 02 2020 concierto de jonas brothers con su hap200218180434

zentauroepp52341390 barcelona 17 02 2020 concierto de jonas brothers con su hap200218180434 / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

Els Jonas Brothers van donar peu a un fenomen pop adolescent farà una dècada, de la mà del Disney Channel i d’algunes cançons amb propietats per transcendir, encara que només fos una mica, i d’assolir un públic adult sensible al ‘hit’. El que crida l’atenció és que, en la seva tornada després d’una aturada de sis anys, una eternitat en l’escala ‘teenager’, s’han trobat amb el seu públic estrenyent les files, al qual no ofereixen tan sols ‘revival’ sinó material nou i motivador, el de l’àlbum ‘Happiness begins’, llançat el juny passat.

El trio va arribar aquest dilluns a Barcelona, on actuava per primera vegada, amb unes ganes acumulades, les bateries recarregades i lluint material fresc (10 de les 21 cançons). Espectacle ric en carisma fraternal, passarel·les, llums de colors, vídeo (macropantalla semicircular com a teló de fons) i tornades saltironants, com la de ‘Rollercoaster’, la cançó d’obertura, que els germans van cantar muntat en una plataforma que va baixar del sostre. El xou va començar 23 minuts tard, exactament igual que a Madrid, i el Palau Sant Jordi no es va omplir, tot i que els seus dos terços d’ocupació, molt femenins i proveïdors d’intensos càntics, van valer per un ‘sold out’.

Germans al cub

Notícies relacionades

Això dels Jonas Brothers és un assumpte a tres bandes, però s’hi va insinuar un cert lideratge del petit de la família, Nick Jonas (27 anys), que va ser el que va concentrar més intervencions solistes, amb Joe i Kevin acompanyant-lo i traient-li moments de focus. Però es diria que el trio és una mica més que la suma de les parts, i que l’atractiu de cada ‘brother’ creix quan té al costat els altres. El seu menú musical, defensat amb el recolzament de cinc instrumentistes i una corista, no té secrets: culte a la tornada reeixida i una modulació molt suau de registres, del quasi reggae d’‘Only human’ al r’n’b sensual de ‘Used to be’ i el baladisme de ‘Hesitate’. Aquest tema el van cantar des de l’obligat escenari B, amb guitarres acústiques, com ‘Gotta find you’, tema que Joe Jonas va gravar en la banda sonora de ‘Camp rock’, en temps de Disney.

Nick va tocar la pista negra amb la notable ‘Jealousy’, camí d’una altra carta propícia, la juganera ‘Cake by the ocean’, que va instaurar la festa al lloc amb l’aparició d’uns ninots inflables que farien feliç Mika. Èxits pretèrits acumulats en el tram final, alguns agrupats en un ‘medley’, coronats per un ‘Burnin’ up’ envoltat en flames i un assoliment recent, ‘Sucker’, donant-nos a entendre que l’adolescència pot ser un estat mental del qual un disfruti eternament.

Temes:

Concerts