La novel·la que reimagina Fleetwood Mac

L’última novel·la de Taylor Jenkins Reid, ‘Todos quieren a Daisy Jones’ (Blackie Books), s’endinsa en el psicodrama d’un grup soft rock irremeiablement associat als 70, amb seu a Los Angeles, els membres del qual eren propicis als excessos i van donar el millor de si mateixos quan pitjor es portaven.

¿De qui parlem? ¿Què? ¿Potser Fleetwood Mac? Bé, sí i no. Són els ficticis Daisy Jones & The Six, creats per Reid a partir no de les vivències, sinó de l’aura i la mística del grup anglo-nord-americà que va convertir el caos intern en la seva millor inspiració: la seva obra mestra del 1977, ‘Rumours’, no era un disc de ruptura, sinó de ruptures, en la majoria de casos, entre membres de la mateixa banda.

Daisy Jones & The Six no són Fleetwood Mac, perquè la seva carrera va acabar amb l’últim concert de la gira d’‘Aurora’, disc que sona a ‘Rumours’ ja des del títol. És a dir, no van aprendre a passar per alt l’animositat o aprofitar-la com a gasolina creativa. Però, llegint el llibre, és inevitable posar a Daisy Jones la cara de Stevie Nicks. I al maniàtic del control Billy Dunne, la de Lindsey Buckingham. Karen Sirko (teclista) i Graham Dunne (guitarra) podrien ser, molt fàcilment, Christine i John McVie.

El moment seminal

Reid va descobrir Fleetwood Mac amb 13 anys, l’estiu del 1997, quan la MTV no deixava de passar clips de l’especial de reunió del grup ‘The dance’. Es va quedar especialment fascinada amb ‘Landslide’, en la qual Nicks i Buckingham intercanviaven, de tant en tant, mirades càlides, però misterioses. Ell acabava recolzant el puny sobre el mentó amb mirada aquosa, incapaç de controlar la seva adoració per ella. ¿Què havia passat entre aquestes persones? ¿I què estava passant ara?

Quan va decidir dedicar una novel·la al rock’n’roll, va recuperar aquell moment, el seu misteri i la seva qualitat borrosa. Volia travessar les aigües estranyes on conflueixen els rius de vida privada i ‘performance’. «Vaig pensar en com de divertit podia ser crear un grup amb alguns trets de Fleetwood Mac», explica. Però, al final, només van ser un punt de partida que em va conduir a moltes històries, bandes i sales de concerts. La Daisy no és Stevie Nicks. És Linda Rondstadt, Joni Mitchell, Janis Joplin, Michelle Phillips, Carole King i moltes altres dones en mig de totes elles».

Fins i tot abans de la fama, la Daisy no rep el crèdit ni el respecte que es mereix. La novel·la de Reid és, entre altres coses, una anàlisi de com de bé s’acostumen a tractar les estrelles musicals masculines i de la freqüència amb què se solen qüestionar les femenines. «Encara avui patim molts dels problemes que les dones van patir en els 70», explica l’autora. «Ara són més subtils, estem un pas més enllà, però continuem xocant amb obstacles. De vegades, és com si anéssim cap enrere. Les meves amigues i jo hem patit d’alguna manera el que pateixen les dones del llibre».

Història oral imaginària

‘Todos quieren a Daisy Jones’ no és una novel·la tradicional, sinó que pren la forma d’una història oral: és a dir, ordena fragments d’entrevistes amb membres i exmembres dels Six, així com mànagers, productors, amics i familiars. Com es pot esperar, cada un recorda les coses a la seva manera. «M’encanten les històries orals», diu Reid. «És la meva manera favorita d’aprendre sobre un moment de la cultura pop. És com més tens la sensació d’estar obrint una cortina i coneixent tota la veritat. Podria haver-la escrit com una novel·la tradicional, però crec que hauria perdut aquest sentit de voyeurisme; d’estar descobrint una història que ningú ha sabut abans».

Curiosament, amb només dies de diferència, ha arribat a Espanya ‘Los siete maridos de Evelyn Hugo’ (Umbriel), novel·la anterior de Reid sobre les peripècies d’una altra icona pop imaginària, una actriu de l’era daurada de Hollywood. ¿Amb set marits? Doble de Liz Taylor, és clar. «Evelyn Hugo i Daisy Jones existeixen al mateix món –explica Reid sobre les seves creïbles creacions–, i estic segura que en algun univers, en algun lloc, podrien ensopegar una amb l’altra a la mateixa festa de Hollywood».

Riley Keough serà la Daisy

A més d’un grapat de falses entrevistes, ‘Todos quieren a Daisy Jones’ incorpora falsos correus electrònic i les lletres del fals disc ‘Aurora’, que aviat se sentiran en cançons de veritat. Amazon prepara, en col·laboració amb la productora de Reese Witherspoon, una prometedora sèrie de 13 capítols basada en el llibre. «He jurat no dir res sobre l’adaptació, però puc dir que el seu format fa honor a la novel·la i que crec que serà excepcional», assegura Reid.

No és xerrameca publicitària, és ‘hype’ amb fonament. Els creadors de la sèrie són Scott Neustadter i Michael Weber, guionistes de ‘The disaster artist’. I la seva protagonista, l’excel·lent Riley Keough (veïna misteriosa de ‘Lo que esconde Silver Lake’, entre mil coses interessants), que segons Reid «ens deixarà al·lucinats quan canti». Fa uns quants dies es va confirmar Suki Waterhouse com a Karen Sirko i Nabiyah Be com a Simone Jackson, la bona amiga de la Daisy, cantant disco molt Donna Summer.

Notícies relacionades

Serrat corona la seva trajectòria

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Respon Reid a si han pensat a fitxar Lindsey Buckingham com a compositor. Després de ser acomiadat de Fleetwood Mac a principis del 2018, potser té una mica de temps lliure. «¡Oh, Déu meu! ¿S’ho imagina? No crec que pugui ser, però els productors estan reunint un equip increïble per fer l’àlbum. Em moro de ganes que surti la sèrie perquè tots puguem escoltar-lo».

(A sota, ‘playlist’ inspirada per la novel·la de Reid).