MESTRE DE L'ANIMACIÓ

Peter Lord apadrina l'Animac a Barcelona

El cofundador d'Aardman Animations va repassar els seus inicis i va conversar amb la directora del festival a l'Auditori del CCCB

zentauroepp52267366 barcelona 12 02 2020  icult   presentaci n del animac 2020 c200213145957

zentauroepp52267366 barcelona 12 02 2020 icult presentaci n del animac 2020 c200213145957

3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Peter Lord comença a ser presència fixa en els actes de l’Animac, la mostra internacional de cine d’animació de Lleida. L’any passat, el cofundador d’Aardman Animations  va recollir un premi honorífic pels seus serveis a la comèdia feta amb plastilina. De la seva factoria han sortit les aventures de Wallace & Gromit i l’Ovella Shaun; un clàssic com ‘Chicken run: Evasió a la granja’, del qual aviat hi haurà seqüela, o aquesta joia dement que es diu ‘Pirates!’, dirigida pel mateix Lord.

L’afable mestre s’ha convertit, aquest any, en una mena de padrí no oficial del festival (la padrina oficial és la granadina Nuria G. Blanco). Com a plat fort de la presentació d’Animac 2020 al CCCB, ens va explicar els inicis d’Aardman a través d’una selecció de curts i va conversar amb Carolina López, directora del festival, sobre l’art, el món i la vida. 

Dimarts a la tarda vam aprendre, per exemple, d’on ve això d’Aardman: d’una cosa tan simple com que a Lord i el seu soci David Sproxton els feia molta gràcia la paraula ‘aardvark’ (‘os formiguer’), i quan van crear un superheroi per a una petita peça (venuda a la BBC per 25 lliures) van pensar que Aardman podia ser un bon nom.

Aquesta peça era una animació gràfica en 2D, una cosa de què es van cansar aviat. Inspirats pels dinosaures animats amb plastilina d’Eliot Noyes, van començar a crear criatures elàstiques i mal·leables com el famós Morph. Durant els 80, Aardman va combinar les peces dirigides al públic infantil amb experiments més adults com les sèries ‘Conversation pieces’ i ‘Lip synch’, en les quals animaven parts d’àudio extrets de la realitat. «Els primers experiments van ser terribles», va recordar Lord. Costa una mica de creure. 

El 1985 s’afegia a la companyia Nick Park, director de les quatre obres d’Aardman amb Oscar: ‘Creature comforts’ i aventures de Wallace & Gromit com el llarg ‘La maledicció de les verdures’. «Park era el típic animador», va explicar Lord. «Un tipus bastant tímid que no et mirava als ulls. Aviat va demostrar que era brillant. Per exemple, em fascinava la mobilitat que aconseguia amb Wallace, un ninot tan rígid en el tronc.» En la xerrada posterior a la projecció dels curts, López va preguntar a Lord si hi va haver lluita d’egos a Aardman. «Jo no ho recordo», va contestar.

No costa gens creure’s-ho, si tenim en compte una dada important: Lord i Sproxton, amos d’Aardman, van decidir fa dos anys traspassar el 75% d’accions de l’empresa als seus empleats. L’ego i l’avarícia semblen coses d’altres. «És una qüestió d’equanimitat», va dir aquest gran animador i millor persona. «D’intentar tractar bé la gent».

Edició política i social

El tema principal d’Animac 2020, que se celebrarà a Lleida del 27 de febrer a l’1 de març, serà la memòria, entesa no com a funció, sinó com a procés, i en concret com a procés artístic. «De la memòria m’interessa la seva capacitat poètica –va explicar López a aquest diari–: com pots parlar de moments, no només personals, sinó també polítics, quan no els has viscut.» En el programa hi hauran diverses sessions de curts amb aquesta temàtica. En la inaugural es podran veure, per exemple, ‘The physics of sorrow’, del cèlebre animador búlgar Theodore Ushev (protagonista d’una conferència divendres, dia 28), o el nominat a l’Oscar ‘Daughter’, de la txeca Daria Kashcheeva.

Notícies relacionades

En la presentació de dimarts, López va destacar els tres eixos principals d’aquesta edició del festival: el polític i social, «inevitable si parlem de memòria»; una presència europea molt important, i l’accent femení. Els dos primers eixos es creuen en el projecte ‘Josep’, del qual es podran veure imatges en exclusiva durant una xerrada del seu director, el també historietista francès Aurel. El ‘Josep’ del títol és Josep Bartolí, pintor, escenògraf i dibuixant barceloní que va creuar el Pirineu a les acaballes de la guerra civil espanyola i va acabar en diversos camps de concentració abans de fugir a Mèxic, on va ser amant de Frida Kahlo. Una vida de ‘biopic’. 

Entre les dones convidades al certamen destaquen Nuria G. Blanco, productora d’origen granadí que treballa en la companyia irlandesa Cartoon Saloon, responsable de ‘El secreto del libro de Kells’ o ‘La cançó del mar’; la gran dama de l’animació francesa Florence Miailhe, que recollirà el premi Animation Master en la inauguració, o la cèlebre portuguesa Regina Pessoa, nominada aquest any a l’Oscar pel curt ‘Tío Tomás, la contabilidad de los días’.