Craig Russell: «Hem creat el Diable a la nostra imatge i semblança»

Resulta difícil creure l’expolicia escocès Craig Russell (1956) quan assegura que dorm bé, «com un nadó», després de llegir el seu ‘thriller’ gòtic ‘El aspecto del Diablo’ (Roca). «És perquè aboco els meus malsons en el que escric». Dimonis no li deuen faltar ja que està ambientat a la Txecoslovàquia de 1935, en ple ascens del nazisme, on el policia de Praga Lukâs Smolák intenta caçar el Davantal de Cuir, un sàdic imitador de Jack el Desbudellador; mentrestant, el jove psiquiatre Víktor Kosárek tracta els Sis Diabòlics, perillosos assassins, ¿malalts o psicòpates?, tancats entre els murs d’un castell medieval no menys diabòlic, utilitzat com a manicomi, inspirat en un real –Hrad Houska–, que segons els mites populars és la porta de l’Infern i va acollir experiments dels SS amb vilatans.

Russell, que participa aquest diumenge a BCNegra en una taula rodona al costat de Rosa Ribas i Berna González Harbour, ja ha venut els drets a Hollywood i des de 1990, quan va decidir dedicar-se per complet a l’escriptura, alimenta el gènere negre amb sèries com la del comissari germànic escocès Jan Fabel, ambientada a Hamburg, o la del detectiu Lennox, al Glasgow dels anys 50. Torna ara a temes marca de la casa: els mites, la relació entre psique i folklore popular i la maldat. 

«El diable –opina Russell– és més humà del que creiem, l’hem creat a la nostra imatge i semblança. El dimoni és un concepte col·lectiu del pitjor de la naturalesa humana, tots el compartim. I canvia segons les cultures. A l’escocesa i islandesa, ve de les arrels celtes, de la influència vikinga, i se’l veu esperant en un encreuament de camins amb una baralla de cartes per convèncer els incauts que juguin amb ell per fer-los trampes. En canvi, en la mitologia eslava, en la qual es reflecteix a la novel·la, és algú malvat, fosc, poderós, amenaçador, el déu de l’inframon». 

¿Malaltia o maldat?

Els seus «diabòlics», opina, «són malalts». «Alguns creuen que no han fet res dolent. La bogeria pot tenir la seva pròpia lògica i moralitat. El malvat sí que sap que està fent una cosa dolenta. Però és difícil dir quan un és sociòpata i responsable de les seves accions. Sense l’agressivitat de l’ésser humà no hauríem pogut sobreviure com a espècie. Crec que aquesta part diabòlica que tots portem dins no es pot curar però sí que es poden trobar maneres de reconèixer-la i controlar-la».

El protagonista i també Russell estan fascinats per les teories psiquiàtriques de Carl Jung, a qui, quan era petit, el seu pare, pastor, obligava a asseure’s darrere d’ell mentre escrivia els sermons per assegurar-se que el Diable no l’espiava per sobre de l’espatlla. Confessa l’origen de la seva «tendència a escriure sobre gent que té una visió distorsionada de la realitat»: pateix «la síndrome de Todd’s o d’Alícia al País de les Meravelles, perquè el tenia Lewis Carroll. Afecta la percepció de les coses. De petit em despertava i veia com l’habitació s’havia fet molt petita. Sentia por, no sabia què em passava. D’adult només he tingut dos episodis. Estava parlant amb la meva dona i de sobte li faltava mitja cara. Com al gat de Chesire a ‘Alícia’».        

El nazisme i la banalitat del mal

El 1935 el mal es referma a Centreeuropa: Hitler promulga les Lleis de Nuremberg contra els jueus. «Escric sobre el psiquiàtric on hi ha tancats aquests sis bojos assassins, però exploro la bogeria col·lectiva que fora d’aquests murs s’està convertint en norma a Alemanya amb el nazisme, el diable polític i social que no sent cap empatia, cosa que Hannah Arendt va descriure com la banalitat del mal.»           

Notícies relacionades

Els mossos en els quals es va inspirar Cercas per crear el furiós protagonista de 'Terra Alta'

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Escocès, Russell porta a la solapa un pin amb la bandera de la Unió Europea i sí, veu paral·lelismes amb l’actualitat, amb l’alça del populisme i la xenofòbia i el ‘brexit’. «No dic que Boris Johnson o Donald Trump siguin nazis però tenen en comú que apel·len a les pors de la gent comuna per donar-los una solució simple i sense sentit a problemes complexos, que sempre implica demonitzar a algú i fer-lo responsable de tot el dolent, que els nazis van fer amb els jueus i avui estan fent amb els immigrants i la UE. L’ambient és similar. Mai vaig pensar que tornaria a veure tant antisemitisme, ni que veuria Trump a la Casa Blanca i Boris Johnson a Downing Street. El Govern britànic ha fallat i en lloc d’afrontar els problemes li és més fàcil dir que la culpa de tot és de Brussel·les i de la immigració, sobre la qual s’ha centrat la campanya del ‘brexit’. 

Es confessa laborista. «Jo abans no volia la independència d’Escòcia però ara, com molts, sí. Perquè el partit escocès que la reclama és d’esquerres i la societat escocesa és molt progressista. En canvi, la resta del Regne Unit ha patit una regressió des de Westminster. Els que han recolzat el ‘brexit’ viuen amb la il·lusió que l’Imperi britànic encara existeix. Jo he sigut molt europeu i ara ho he perdut. La meva dona i els meus fills són irlandesos i continuen sent europeus. Jo no, i vull tornar a ser-ho».