El Museu d'Arqueologia retrocedeix milers d'anys en el temps per descobrir els primers artistes

Un llum sol ser un llum i poc més, tret de quan l’artefacte en qüestió té entre 20.000 i 13.700 anys i ha salvat la grandiosa distància per venir a donar testimoni d’una cosa meravellosa: la sensibilitat artística de l’home antic. Al cap i a la fi, aquest «llum de gres amb mànec i cubeta rodona» –senzilla, bàsica i primitiva; però funcional– la feia servir l’home del paleolític per il·luminar la cova mentre pintava, millor encara: per il·luminar les obres quan després de fetes es dedicava a contemplar-les. El sapiens, a la llum d’una flama alimentada amb greix animal, plenament conscient que aquests dibuixos existien per ser observats –que eren art, tot i que el seu cap primitiu no ho formulés així. És una de les imatges magnífiques que assalten el visitant d’‘Art primer. Artistes de la prehistòria’, l’exposició que el Museu d’Arqueologia de Catalunya inaugurarà aquest dijous sobre l’aparició de l’art en la història de la humanitat.

Així de ràpidament es pot anomenar una cosa el desenvolupament de la qual va prendre milers d’anys, una cosa capital i definitòria per a l’espècie: l’origen de l’art. «¿Quan va brollar la capacitat de comunicar-nos a través de les imatges? ¿Quin és la primera manifestació física de l’existència d’un comportament simbòlic?» Són les preguntes que es fa la mostra. El llum meravellós de l’home contemplador va ser trobat al jaciment de Solvieux, a França, i dona compte d’un moment avançat del procés, que va començar, ¿quan? ¿Es pot ubicar en el temps el descobriment de l’estètica? ¿De semblant fita? Els comissaris de la mostra, Inés Domingo i Antoni Palomo, fan una picada d’ullet a la teoria –actualment objecte de debat– que el pensament creatiu no va començar amb el sapiens, com es té per demostrat, sinó amb el neandertal, que no. «Però hi ha preguntes que l’exposició no pot respondre», llisquen.

Joao Zilhao i la cova de la Pasiega

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Milers d’anys abans que el seu parent més evolucionat, el neandertal ja utilitzava ornaments i ja havia descobert els pigments, i ja dibuixava formes geomètriques, i deixava estampat el negatiu de la seva mà a les parets de les coves, totes aquestes formes d’expressió que es tenen per artístiques quan es parla del sapiens. ¿Llavors? El que hem dit, el debat està obert. L’exposició esmenta els descobriments fets a la cova de La Pasiega, a Cantàbria, pel paleoantropòleg portuguès Joao Zilhao, tots dos –la Pasiega i Zilhao– en el centre del debat. ¿Hi ha un art neandertal? ¿Hi havia art fa 100.000 anys? Zilhao defensa que sí.

El llum en qüestió és un dels més de 100 objectes exposats per a l’ocasió a l’edifici de Montjuïc. Provenen del fons del museu i d’institucions catalanes, de la resta d’Espanya i de França, i inclouen joies arqueològiques com l’‘Arquer de Valltorta’ –el fragment original de la cèlebre pintura rupestre de la cova dels Cavalls, a València, d’entre 8.200 i 4.500 anys d’antiguitat–, o la ‘Costella gravada amb la cacera del bisó’ –monument a la delicadesa trobat a la vall de la Vézère, a França, d’entre 20.000 i 13.700 anys d’antiguitat; o el commovedor arc per a nens del jaciment de La Draga, a Banyoles, d’entre 7.300 i 7.000 anys. Dividida en tres àmbits –els orígens de l’art, l’aparició de l’art figuratiu, el desenvolupament de l’art valencià–, l’exposició s’atura amb especial alegria en el tercer, que va representar una fita dins de la fita, ja que va suposar ni més ni menys que l’aparició del relat. Va arribar l’art valencià i va portar dinamisme als dibuixos. Hi havia moviment. Hi havia escenes. Les modernes narracions d’avui van començar llavors.