Mies van der Rohe: el pavelló camaleònic

Igual que Gregorio Samsa, el pavelló Mies van der Rohe es desperta alguns matins convertit en una altra cosa. Té debilitat per la transformació. Per la metamorfosi. Algunes vegades es converteix en una cosa diferent per mitjà del so. D’altres, per mitjà de la llum. De vegades, per mitjà de la paraula. És, diguem-ho amb claredat, un pavelló transformista. Artistes de tots els llocs han passat per allà i han operat la seva particular idea d’una operació estètica; el pavelló, gustós, es deixa fer. Fa dos anys, Spencer Finch va disposar 15 roques a l’estany que evocaven el temple del repòs del drac de Kyoto i que traçaven un vincle entre el món modern i el japonès. En fa quatre, Peter Downsbrough va sembrar l’espai amb set discretes paraules –humils verbs, adverbis i preposicions– que interactuaven subtilment amb la construcció. Doncs bé, l’espera un any kafkià o ‘samsià’ al pavelló de Montjuïc: les intervencions són la columna vertebral de la programació del 2020, presentada aquest dimarts.

«Seran intervencions que tindran en compte el que ha significat i el que significa el pavelló», ha explicat durant la presentació Ivan Blasi, comissari de premis i programes. La primera intervenció –transformació– es podrà veure aquest mateix dissabte, quan el mestre cirurgià de torn, Mario Pasqualotto, infligeixi un son intranquil al pavelló i el desperti convertit «en un pla dibuixat per mitjà de la llum», una cosa situada entre la «representació pictòrica» i l’«homenatge a Mies», una operació que resultarà en «una visió poètica i romàntica de tot l’edifici», segons ha explicat. Big Bang Building Light!, amb l’entusiasme que suposa aquest punt d’exclamació, és l’aportació de la institució al Llum BCN, el festival d’arts lluminoses que tindrà lloc la pròxima setmana a Barcelona, i una osca literalment lluminosa en el ja llarg historial de transformacions de l’edifici.

95.000 visites

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

El programa inclou gairebé una desena d’intervencions que tindran lloc entre el febrer i el novembre. El pavelló es convertirà aleshores en un dels pisos bordelesos premiats l’any passat amb el guardó que atorga la institució, o en un lloc on imaginar què amaga per dins l’imponent mur d’ònix, o en un espai per fer visible la figura i aportació de Lilly Reich al pavelló –i probablement a la història de l’arquitectura–. Per a qui no ho recordi, o no ho sàpiga, Reich és coautora del pavelló juntament amb Van der Rohe. «Reconstruirem dues vitrines tipus que va fer per als palaus noucentistes de l’Exposició Internacional de Barcelona –ha explicat la responsable del projecte, l’arquitecta Laura Martínez de Guereñu– amb la idea de posar de relleu el seu treball i mostrar la seva influència en tot això». Diu que no transformarà l’estructura, però, sí, l’experiència. Desenvolupat sota el paraigua de la Beca Lilly Reich per a la Igualtat en l’Arquitectura, ‘Reenactment’ –així s’anomena el projecte– és en paraules de la seva autora «un posicionament polític» i «una obra de justícia poètica».

La directora de la Fundació Mies van der Rohe, Anna Ramos, ha presidit un acte en el qual ha explicat que 95.000 persones van visitar el pavelló el 2019, 9.000 més que l’any anterior, i ha dit que confia a donar la bona notícia que hauran sigut 100.000 d’aquí a un any. A més, ha anunciat que l’edifici obrirà gratis al públic el primer diumenge de cada mes. El programa d’aquest any inclou una cinquantena d’activitats, exposicions, premis i activitats educatives, a més de les intervencions. A més del ‘samsià’. El kafkià. El transformador.