CONCERT DE L'EXLÍDER DE LOS RONALDOS

Coque Malla: «En les xarxes fa por dir certes coses»

El músic madrileny ironitza amb les pretensions de canviar el món en '¿Revolución?', un disc en el qual barreja ritmes 'funky' i pop orquestral, i que presenta aquest divendres a Razzmatazz

zentauroepp52012119 icult200129124617

zentauroepp52012119 icult200129124617 / Juan Perez-Fajardo

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

No tots els músics admeten a la primera de canvi quines han sigut les seves influències en un disc, però Coque Malla és d’aquests: de la mateixa manera que va citar The Divine Comedy com a força motivadora en ‘El último hombre de la Terra’ (2016), ara situa Daft Punk i el seu popular ‘Random access memories’ com a desencadenant del seu flamant ‘¿Revolución?’. «Aquesta és la gran influència i, com que copiar-ho era impossible, sí que es podia intentar captar la seva essència, viatjar a sons que van des dels anys 60 fins als 80 d’una manera actual», explica el músic madrileny, que actua aquest divendres a Razzmatazz dins del festival Guitar BCN.

Aquesta pista ‘funky’ que Daft Punk va cuinar amb Nile Rodgers (Chic), amb fruits com la popular ‘Get lucky’, es manifesta en el ‘groove’ discotequer d’‘Un lazo rojo, un agujero,’ cançó que Malla veu «canònica, amb els seus arranjaments a l’estil ‘so Filadèlfia’, però, alhora, moderna», i en la qual es cola un rap de Kase.O. Ell es confessa «poc interessat» en el hip-hop sol, però, sí, quan «s’introdueix en cançons, com feien Prince o Michael Jackson». L’influx negre sempre ha sigut latent en la seva obra, fa notar. «Ja en ‘Saca la lengua’, de Los Ronaldos, hi havia moltíssima influència ‘funky’».

Llibertat a la baixa

Però, més enllà d’aquesta cançó, ‘¿Revolución?’ s’escora més aviat cap a un pop adult i frondós, amb el concurs de la Simfònica de Bratislava. «Les cançons, més que plantejar-me-les, me les trobo, i els discos em surten eclèctics; no ho puc evitar», reflexiona. Aquí, després d’haver posat en ordre «més de 170 petits àudios amb melodies taral·lejades» que va anar gravant «anant pel carrer», es va trobar peces com el mig temps que dona títol a l’àlbum i l’obre, on mira amb ironia les pretensions de canviar el món. «Veus molta gent jove que viu la il·lusió d’estar fent-ho a través de les xarxes socials», observa. «Aquest títol, ‘¿Revolución?’, amb interrogant, és una pregunta amb el llavi tort, com dubtant: ‘¿De veritat us ho creieu?’».

Notícies relacionades

Les xarxes són «una eina increïble, però s’utilitzen per perdre moltíssima llibertat», diu Coque Malla, que adverteix un «clima políticament correcte molt bèstia, amb gent que s’escandalitza, condemna i assenyala amb el dit», de manera que «fa por dir certes coses». Ell mateix sembla donar-se la resposta amb la segona cançó del disc, ‘Solo queda la música’. «No em plantejo els discos com si fossin novel·les amb els seus capítols, però va ser màgic trobar aquesta cançó per col·locar-la just després de la primera».

Malla viu una bona ratxa després d’haver fet «un gir gran» des del rock’n’roll de Los Ronaldos fins a aquestes produccions sofisticades. «És un èxit molt gustós, més fins i tot que el de llavors», diu. Viurà el moment a Razzmatazz. «L’última vegada que la vaig omplir va ser fa 30 anys, en la gira de ‘Saca la llengua’, i ara he esgotat les entrades 15 dies abans. Té una cosa simbòlica, romàntica, que m’encanta».