Grammy 2020: una petita revisió del sistema

Quan l’obsolescència li trepitjava seriosament els talons, l’Acadèmia de la Gravació va decidir prestar una mica més d’atenció als joves, així com reconèixer que fa ja temps que les dones s’ho curren. I va confirmar aquests indicis de penediment en els premis finals, obtinguts en gran part per un parell d’artistes sense edat per poder llogar un cotxe als EUA: Billie Eilish i Lil Nas X, de 18 i 20 anys, respectivament.

El cas d’Eilish no és menys sonat per esperat. Des de fa gairebé quatre dècades ningú s’enduia els premis a gravació, àlbum, cançó de l’any i millor nou artista en una sola nit. L’anterior afortunat, el rei del soft rockChristopher Cross,tenia ja 29 anys quan ho va aconseguir, el 1981.

Una altra dona arrasadora ha sigut Lizzo, en part per una cançó (’Truth hurts’) llançada el 2017, fet que convida a preguntar-se com funcionen aquests premis. Sense regles, els jocs no tenen gràcia. No es poden permetre els fores de joc, ni les faltes d’ortografia, ni els premis Grammy per a àlbums versió de luxe. El ‘Cuz I love you’ de Lizzo no contenia originalment ‘Truth hurts’; el tema es va afegir en una reedició després d’explotar a TikTok.

Notícies relacionades

Billie Eilish arrasa en uns Grammy marcats per la tràgica mort de Kobe Bryant

El pop de la generació Z assalta els Grammy

Dubtes sobre regles a part, han sigut uns premis esperançadors. «És una nova dècada», com va cantar-va parlar Alicia Keys a la gala. «Volem ser respectats, i sentir-nos segurs, en la nostra diversitat», va afegir després. Per a això fa falta, per exemple, que els discos de joves artistes negres no siguin relegats automàticament a categories urbanes: IGOR, deTyler, The Creator, va poder ser encara més que millor àlbum rap. També, que algú com Rosalía reculli el seu premi durant la gala televisada. O tots o cap.

Però marxem d’aquesta columna amb bon humor. Per exemple, alegrant-nos per aquests premis pòstums per a Nipsey Hussle, l’enyorat raper i filantrop, per la seva pròpia ‘Racks in the middle’ i per una col·laboració amb DJ Khaled. O celebrant també aquest premi a millor àlbum alternatiu per a Vampire Weekend, tot i que en el seu universal ‘Father of the bride’ puguin sonar a coses tan poc alternatives com Simon & Garfunkel (novament), Phish o Peter Gabriel. Com més dividim la música en categories estrictes i insalvables, més reduïm la seva grandesa. I el mateix fem amb la gent quan ens obstinem a tipificar-la.