CRÒNICA TEATRAL

Rossy de Palma felicita Fellini en el seu centenari

El teatre Akadèmia homenatja el director italià gràcies a un passi únic amb l'ex noia Almodóvar

El muntatge tindrà continuïtat amb Mario Gas, Serena Vergano i Mar Ulldemolins

zentauroepp51836249 icult200121140534

zentauroepp51836249 icult200121140534 / Toni Albir

2
Es llegeix en minuts
Elena Hevia

Aquest dilluns Federico Fellini hauria fet cent anys. Són pocs per passar revista a totes les facetes del geni de Rímini, que va transformar la Roma dels miracles i les misèries en el seu lloc al món, un món tocat pel prodigi quotidià, la mirada grotesca del pallasso i les serpentines. I sempre, sempre amb la música festiva i sincopada de Nino Rota. Malgrat tot, la peça ‘Maestro Fellini’, firmada per Ludovica Damiani i Guido Torlonia, s’atreveix a fer aquest repàs en poc més d’una hora. La cita és al Teatre Akadèmia, que sota la direcció de Torlonia s’ha convertit en els últims anys en un tros d’Itàlia a Barcelona; no s’ha d’oblidar que la italiana és la comunitat estrangera més gran a la ciutat. La de dilluns va ser una funció especial amb els actors Sergio Rubini i Rossy de Palma, que va servir per celebrar l’aniversari del geni de forma íntima. La peça tindrà continuïtat des de dimecres fins al 2 de feber amb la interpretació en castellà de Mario Gas i l’actriu italiana Serena Vergano, musa de la ‘gauche divine’, que recentment va tornar a les taules després de 30 anys fora dels escenaris. Per passar després al català amb Gas, de nou, i Mar Ulldemolins, del 5 al 16 de febrer. 

Notícies relacionades

De Palma i Rubini van servir la funció en italià sense res i sense sobretítols. Ell, un rostre habitual del cine italià, va encarnar en els 80 el jove Fellini a la seva pel·lícula autobiogràfica ‘La entrevista’, una crònica de la primera vegada que el director, llavors periodista i caricaturista jove i inexpert, va visitar Cinecittà i ja va quedar atrapat per la seva màgia. De Palma ha passat de ser una musa picassiana, com li agradava anomenar-se en temps, a prestar-se a ser l’actriu més felliniana del panorama actual. En els últims anys l’ex noia Almodóvar s’ha reinventat com a actriu teatral gràcies al Piccolo de Milà, que li ha fet diversos encàrrecs i en la funció barcelonina va desplegar un italià acceptable amb la seva habitual ‘nonchalance’ burleta.

L’actor italià Sergio Rubini, que va encarnar el mateix Fellini a ‘La entrevista’. / TONI ALBIR

La peça, llegida a dues veus, segueix la confessió única d’un Fellini embarcat en un balanç festiu de la seva vida. De fet, és un ‘patchwork’ de les seves entrevistes, en les quals s’enllacen temes i obsessions, amb el contrapunt documental d’un audiovisual que simultanieja declaracions i moments de les seves pel·lícules, no precisament els més trillats i útils, cosa que és d’agrair. Per allà desfilen les corredisses infantils que va retratar a ‘Amarcord’ i  a ‘Vuit i mig’, amb aquelles dones distants que ballaven al Gran Hotel pròxim a la seva casa natal i les no tan alienes com la Gradisca i la Saraghina, que culminarien en la deessa Anita Ekberg xipollejant a la Fontana de Trevi en ‘La dolce vita’. O Marcello Mastroianni, a qui deia com a broma: «Hola, soc el teu àlter ego». O les reflexions sobre els actors ‘payasescos’ –com la seva dona, Giulietta Massina. O el seu amor pel circ i no tant pel teatre. O la seva fascinació per com Fred McMurray es desprenia del barret quan arribava a la redacció del diari –gairebé sempre feia de periodista– i l’emoció per la trajectòria que traçava l’objecte – «aquest detall em va convertir en periodista». I la confessió, conclusiva i coqueta: «¿Fellinià? No sé el que vol dir».

Temes:

Teatre