ESTRENA DE CINE

Crítica de 'Malasaña 32': la repressió i els monstres

Albert Pintó situa la seva pel·lícula en els últims anys de la dictadura per reflexionar sobre la repressió com a generadora de monstres

trailer-malasaa-32 / periodico

1
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Hi ha una certa tensió entre el vell i el nou que serveix per singularitzar ‘Malasaña 32’ per sobre dels clixés que caracteritzen el terror contemporani. En aquesta pugna entre l’esperit clàssic i els ensurts de manual, potser l’important sigui la seva habilitat a l’hora d’utilitzar el context sociopolític dels últims anys de la dictadura per extreure no només l’atmosfera d’una Espanya que, com diu la protagonista, «fa pudor», sinó també reflexionar de manera molt ambigua entorn de la repressió com a generadora de monstres. Pot ser que no sigui una proposta especialment original, però aconsegueix ser efectiva gràcies a l’habilitat amb què el director Albert Pintó utilitza les eines del subgènere de les cases maleïdes.

Malasaña 32 ★★★

Direcció:  Albert Pintó

Repartiment:  Begoña Vargas, Iván Marcos, Bea Segura, Sergio Castellanos, José Luis de Madariaga, Iván Renedo, Javier Botet, María Ballesteros, Rosa Álvarez, Concha Velasco

País:  Espanya

Durada:  90 minuts

Any:  2020

Gènere:  Terror

Estrena:  17 de gener del 2020