Seward, d'illa a arxipèlag en el seu 10è aniversari

Fa deu anys, un grup de músics plantava una llavor del desconcert amb la seva manera diferent d’enfocar la creació, la posada en escena i el vincle amb l’audiència. Seward va començar «com una relació entre dues persones que no està planejada i en la qual van passant coses», revela el seu percussionista, Juan R. Berbín. «Va ser el públic el que ens va fer continuar i convertir-nos en un grup». I fins avui, que el canviant artefacte celebra aquest 10è aniversari a la seva manera, amb 10 concerts singulars en 10 locals de Barcelona.

Espectacles diferents entre si en els quals Seward comparteix el focus amb una llarga llista de noms familiars. «Hem volgut donar veu a tot el món i traslladar el protagonisme a les persones que ens han ajudat a arribar fins aquí», explica Adriano Galante, cantant d’aquest grup que es mou entre el rock d’avantguarda i les músiques improvisades. Seward es converteix així en un «arxipèlag» regit per una espessa xarxa de complicitats: músics com Amidea Clotet, Iván González, Sara Fontán, Ramon Prats, Juliane Heinemann i Vicent Pérez, que se sumaran aquest dimecres al concert inaugural, enfocat cap a la improvisació, a l’Espai Jove Boca Nord.

Vi i postres

El seguiran cites a Heliogàbal, la Nau Bostik, El Pumarejo, Cinemes Maldà, el Convent de Sant Agustí, Absenta del Raval, Centre Cívic Albareda, La Iguana i Vol, així com un sopar d’aniversari a Le Cucine Mandarosso en la qual el grup cuinarà i es demana als assistents que portin una ampolla de vi i unes postres. Cada nit, un format diferent i còmplices renovats: repertori acústic, diàleg amb el hip-hop, fusió amb el cine..., i fins i tot l’estrena d’un grup paral·lel, Bufa. Tancant, el dia 25 presentaran el nou disc de Seward. En l’elecció dels locals hi ha un missatge, ja que es tracta d’una barreja de «llocs de gestió comunitària, espais públics, entitats d’economia social i solidària...», precisa Galante. «Gent independent amb qui tenim coses en comú».

Així ha funcionat Seward tots aquests anys, buscant maneres menys planificades d’oferir la seva música i assumint riscos: durant un temps, va ser aquell grup que no tenia web. «Va quedar aquella idea del grup sense xarxes, però nosaltres proposàvem fer xarxa d’una altra manera», raona Adriano Galante, convençut que «el que necessita la música és comunitat». El mitjà va ser missatge i el públic se’ls va acostar com si es tractés d’un material clandestí, compartint la seva idea de fons: «Tocar per expressar-nos i trobar-nos, sense una necessitat de vendre, ni de fer-nos famosos, ni d’obrir un Instagram».

Amb Meritxell Neddermann

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Ara, al nucli inicial integrat per Galante, Berbín i el guitarrista Pablo Schvarzman, s’hi sumen Marcel·lí Bayer (vents) i, des de fa unes setmanes, Meritxell Neddermann (teclats i efectes sonors), que havia compartit amb membres del grup experiències amb Paula Grande, Martin Leiton (un ex-Seward) o Indee Styla. «Sempre en sentia parlar i un dia els vaig veure en directe i em va impactar la seva energia i la seva llibertat ordenada», explica Neddermann, que aquest hivern ha publicat un disc amb la seva germana Judit i anuncia el seu debut en solitari per al març.

El seu ingrés es plasmarà al nou disc, que encara no té títol i en el qual intervindran antics membres de la formació. «Tenim gravat el cos de les cançons, i ara Meritxell, Martín (Leiton), Pablo, Jordi (Matas)..., tocaran per separat sense saber què toquen els altres, i després això ho barrejarem», informa Adriano Galante. Sona perillós, però Berbín aclareix: «Es tracta de cançons, temes, a partir dels quals ens podem asseure a conversar».