QUÈ FER AVUI A BARCELONA

Una comèdia divertidíssima ironitza amb la precarietat laboral dels autònoms

El Teatre Almeria recupera els dissabtes a la nit aquest musical que porta quatre temporades representant-se

Explica l'odissea d'un treballador que ha sigut acomiadat i decideix complir el somni d'obrir una perruqueria

teatre-barcelona-autonomos-el-musical-comedia-2019-10

teatre-barcelona-autonomos-el-musical-comedia-2019-10

3
Es llegeix en minuts
Eduardo de Vicente
Eduardo de Vicente

Periodista

ver +

Hi ha qui pensa que ser un autònom és una ganga. Això de ser el teu propi cap té els seus al·licients, no ho neguem, però també té múltiples inconvenients com les elevades quotes mensuals o les inevitables declaracions trimestrals. Però avui hem decidit donar una treva a la nostra economia i riure’ns una mica amb les penes i alegries d’aquest col·lectiu amb un ¿musical? dedicat a ells que es representa cada dissabte a l’Almeria Teatre.

  

 

Porta quatre temporades en funcionament i ràpidament en descobrim els motius: garanteix rialles durant una hora i mitja, és fresc i àgil, sempre s’actualitza amb gags trets de l’actualitat de les últimes setmanes o hores i aconsegueix que l’espectador es fiqui a la pell d’aquests pobres paios (fins i tot si és un funcionari). I si posem entre interrogants això de musical és perquè inclou cançons iròniques, però no es tracta de descobrir el talent com a cantants dels seus protagonistes, que no figuraran en l’elenc d’un West Side Story, però d’això es tracta, de jugar, de divertir-se.

La situació de l’Álex canvia després que l’acomiadin. / ALMERIA TEATRE

Teatre entre copes i rialles

La sala està disposada a l’estil music hall amb tauletes i cadires, per la qual cosa és convenient sol·licitar prèviament la cerveseta, el gintònic o la beguda preferida per disfrutar d’un cabaret laboral. Els protagonistes (excel·lents i empàtics Álex Martínez Vidal i Andreu Rami, que es desdobla en nou personatges) són dos treballadors per compte aliena que viuen feliços a la seva empresa, amb tots els avantatges que comporta en un moment idíl·lic en què la crisi s’ha acabat com expliquen els noticiaris que van apareixent a la pantalla. Un pianista (Joan Berenguer) posarà la banda sonora a les seves peripècies mentre ells canten sobre que contents que estan per anar a treballar i notar l’olor de tòner.

Andreu Rami es desdobla en nou personatges diferents. / ALMERIA TEATRE

Però tot és un miratge ja que, poc després torna a empitjorar la situació econòmica i els acomiaden. L’Álex es queda a l’atur i sense casa fins que troba la solució després d’anar a una xerrada motivacional a càrrec d’un estrany individu que respon a l’insòlit nom de Luis Sanfló Llangordas que li descobreix que la seva veritable vocació és la de perruquer. I aquí comença tot, quan intenta descobrir què és el que ha de fer per convertir-se en autònom i s’enfronta a una paperassa interminable i condicions per tot arreu.

El protagonista necessitarà l’ajuda d’un gestor per als seus comptes. / ALMERIA TEATRE

Desxifrant els misteris de l’economia

Per fi ho aconsegueix, però també descobreix que necessita algú que porti els seus comptes i busca un gestor perquè l’ajudi a desxifrar els misteris de l’IVA i l’IRPF i descobreix que els autònoms del nostre país són els més pringats de tot Europa. S’ha de plantejar si ser legal al 100 per 100 o aprofitar els buits del sistema per intentar fer alguna trampeta. Es gasta els diners de l’atur a crear el seu propi establiment i canta sobre que feliç que és però no tardarà a descobrir que el negoci no arrenca i ha de fer front a més pagaments del que s’esperava. El Quim, el seu antic company l’ajudarà.

  

 

Tot va malament, el món ideal que havia imaginat s’esfondra dia rere dia i acaba pensant que «ser un autònom és una farsa», comença a sospitar que fins i tot un treball de becari és millor, però també pensa que tots dos poden triomfar junts. Un tomb inesperat dels esdeveniments portarà a un desenllaç tan esbojarrat com lògic.

El protagonista compleix el seu somni de muntar una perruqueria, però... / ALMERIA TEATRE

Un text intel·ligent que s’actualitza cada dia

És una peça divertidíssima que alerta els possibles aspirants a autònoms del que es poden trobar (una gran part del públic ja ho sap perquè ho són), és enginyosa, té gags que poden resultar cruels però que no estan allunyats de la realitat. S’agraeix també que no es tracti d’un text intocable i que, a cada funció, es vagin afegint hilarants referències recents.

ALMERIA TEATRE / L’Álex està atabalat pels deutes contrets amb l’Estat. / 

Els intermedis amb els telenoticies (i algun ‘cameo’) contribueixen a mantenir el ritme. Les cançons són senzilles, que ningú busqui empremtes de Stephen Sondheim, però són funcionals i aconsegueixen el que pretenen: que regni el bon humor. Un espectacle per als que es vulguin petar de riure amb una sàtira intel·ligent que no dona treva. I que, sobretot, disfrutaran... els autònoms.

  

Notícies relacionades

 

‘Autónomos’

Lloc:  Almeria Teatre (Sant Lluís, 64).

Horaris:  dissabtes, a les 22 hores.

Preu  de 16 a 21 euros.

Més informació:  www.almeriateatre.com