'Los dos Papas': duel de sotanes a Netflix

Fernando Meirellesestava submergit en la preparació de la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Rio quan li va arribar la proposta d’adaptar l’obra de teatre d’Anthony McCarten, una ficció documentada al voltant de les tres trobades que van tenir lloc entre el papaBenet XVIi el cardenalBergoglioabans de convertir-se en Pontífex.

El director brasiler, responsable de títols de denúncia social com Ciudad de Dioso El jardiner fidel, es va sentir atret per la idea que dues persones amb una visió del món i de l’Església totalment antagòniques s’asseguessin a dialogar. «És una cosa que cada vegada es fa menys. Hi ha una polarització i radicalització en totes les àrees i el tema central de la pel·lícula és la tolerància. ¿És possible que dues persones que pensen diferent puguin asseure’s a parlar? ¿És possible escoltar l’altre?».

‘Los dos Papas’, nouvinguda a Netflix després del seu pas limitat per les sales de cine, s’ha convertit en una de les tres pel·lícules produïdes per la plataforma que ha acaparat nominacions alsGlobus d’Or, al costat de ‘El irlandés’, de Martin Scorsese i ‘Historia de un matrimonio’, de Noah Baumbach. Opta a quatre guardons: millor guió, millors intèrprets (Jonathan Pryce que encarna a Bergoglio i Anthony Hopkins que es metamorfosa en Benet XVI) i millor pel·lícula dramàtica.

¿Massa ‘light’?

¿El seu secret? Acostar-se deforma humana i divertidaa la figura dels dos pontífexs. Per a alguns, un plantejament irrespectuós, per als altres, massa light a l’hora de parlar de temes espinosos com l’abús a menors o la condemna de l’homosexualitat i l’avortament. «Tots aquests aspectes es parlen a la pel·lícula i crec que existeix una visió molt crítica sobre aquests, però no volíem que se centrés en els problemes de l’Església»

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Meirelles reconeix que ésfan del papa Francescperquè se sent pròxim a la seva visió del món. «Parla del planeta com una casa comuna que estem destruint. Mentre els líders volen construir murs, ell vol bastir ponts». No obstant, s’ha sentit una mica decebuda davant els escassos canvis que s’han produït al si de l’Església. «Com a veu política està sent molt important, però no ha aconseguit revolucionar la institució com jo esperava».

De moment, el director no sap què pensa el Papa Francisco de la seva pel·lícula. No van comptar amb el beneplàcit del Vaticà, però tampoc amb la seva censura. Però el cardenal Turkson li va demanar un DVD perquè el Pontífex pugui veure-la.